Notícies
13 de setembre de 2013
L’alumne d’ESDi Imanol Buisán exposa ‘Stereotypes’ a Tallin (Estònia)

 

Imanol Buisán, alumne del Grau Oficial Universitari en Disseny Gràfic en horari nocturn, exposa la seva mostra ‘Stereotypes’ a Tallin, la capital d’Estonia. L’exposició es composa de 8 obres de vius colors on l’il·lustrador despulla els mecanismes que formen els estereotips. L’espai que acull la mostra és l’OMA KESKUS, l’únic centre de la capital bàltica dedicat a vetllar i promoure els drets de la comunitat LGBT.

Tot i ser la primera vegada que exposa de forma internacional, el talent i la creativitat d’aquest l’estudiant de disseny gràfic de l’ESDi ha estat guardonat anteriorment amb premis com el concurs Swab Stairs amb la seva proposta ‘Hologramáticos’ o el primer premi de la Samarreta de la sardana 2013 organitzat per la Cobla Marinada.

Per saber una mica més sobre ‘Stereotypes’ hem decidit fer unes preguntes al seu autor, el dissenyador gràfic Imanol Buisán:

-          Com va sorgir la possibilitat d’exposar aquesta mostra?

‘Stereotypes’ sorgeix a través d’un amic que té una parella que té una amiga, que té un centre LGTB i resulta que és l’únic d’Estònia, i parlant de projectes d’il·lustrar un dia li proposes "podríem fer alguna cosa", i vas pensant amb el cap com gestar a aquest nen que són vuit peces, li ensenyes alguna cosa que tens feta, et donen l’OK. Conceptual i tècnicament vas mutant una mica la idea fins que tens alguna cosa ja més madura.

-          En què et vas inspirar?

Depèn de la forma o del concepte. La forma ve donada una mica per una ensopegada experimental. M’agrada mirar dibuixos, quadres... que fa altre gent i intentar fer-les, després li dones la volta d’una forma mig inconscient i et surt el teu quadre. En aquell moment estava mirant "muses" de Conrad Roset, en concret una imatge que crec que té una noia amb una cama pintada amb acrílic i d’allà vaig fer un parell de dibuixos i em va agradar el resultat, i vaig veure que s’adequava a la sèrie i em va venir de gust fer-ho així. Els cossos són extrets d’imatges que trobes a internet, de fotos d’amics o amigues, fotos teves, dibuixos previs, però molt referents, Internet és un mar infinit per tenir referents de qualsevol tipus.

-          Què pretén transmetre ‘Stereotypes’?

Stereotypes parla, o la meva intenció era parlar dels estereotips. Encara que soni redundant crec que no és així, ja que els estereotips no són més que una forma d’agrupar certes característiques per definir alguna cosa més complexa, així ens permeten entendre el món, sobretot un món que ens resulta llunyà. No obstant això, l’estereotip està a la nostra vida d’una manera més invasiva del que creiem, el concepte dona és un estereotip i ningú discutirà que és una cosa molt àmplia. Però la idea va més enllà, si existeixen aquests estereotips si anem al de dona d’un tipus de dones, si anem al d’homosexual d’un tipus d’homosexuals, no estan en realitat estancant la potencialitat de l’individu en encasellar-ho en aquests referents, de tal manera que el concepte gai no defineix a un noi homosexual sinó a un conjunt de característiques que defineixen a una persona, tant moral, com d’hàbits, de gustos i fins i tot d’estètica.  Llavors una persona encasellada en aquest patró-estereotip ha de ser homosexual per compartir certes característiques o un noi gai ha de ser d’una forma determinada. Aquí, en aquest punt està la pregunta de l’obra: els estereotips ens ajuden o ens dificulten la creació de la nostra pròpia persona? i en realitat no pretén transmetre alguna cosa directament, sinó que m’agradaria que fos una reflexió, que en aquest cas està en un centre LGTB, però podria estar perfectament creada en qualsevol àmbit de la vida d’una persona.

-          Què se sent al exposar de forma internacional?

En el moment de plantejar-ho no penses que està a l’altra punta d’Europa, prop de Rússia i amb la que està caient, senzillament trobes una oportunitat i l’aprofites. El fet de trobar el lloc i poder exposar ja m’emociona, no és menys que s’exposi a Terrassa (la meva ciutat), encara que agraeixes que et valorin a un altre país i vulguin col·laborar amb tu.

-          Fins quan podrem veure ‘Stereotypes’ a Tallin?

En principi és una exposició permanent, quan la vaig plantejar va ser creada per acompanyar  l’espai de OMA KESKUS com alguna cosa seva. No obstant això, tot és viu i es mou i ja en el moment de la videoconferència em van comentar que em comprarien una peça, amb això vull dir que no sé on acabarà, tant de bo es mogui, encara que en principi estarà allà sempre.

 

 

stereotypes   stereotypes