Notícies
24 Abril 2013
Joaquim Iborra: "En el projecte d’ESDi i el Liceu volíem apostes i noves mirades, i el resultat és més que bo"

Imagineu les grans òperes de la història en format audiovisual? Des de Madama Butterfly a Il Turco in Italia passant per Das Rheingold (L’or del Rin) i Lucio Silla de l’escenari al frame. El conveni entre el Gran Teatre del Liceu i l’ESDi ho ha fet possible, un any més. Els alumnes de l’itinerari curricular de disseny audiovisual han presentat les seves revisions de grans clàssics de l’òpera amb el clar objectiu de fer que aquest gènere musical sigui més atractiu per a les generacions que ells mateixos representen. Joaquim Iborra, Cap del Servei d’Edicions i documentació del Liceu ens explica el projecte. Com neix el projecte del Liceu amb les escoles de Disseny, i en concret amb l’ESDi? Des del Liceu sempre hem estat interessats en la participació de la comunitat educativa. Un exemple d’aquest interès és el programa Òpera Oberta, iniciat fa més de 10 anys i que actualment emet diferents òperes en directe via internet com a part dels ensenyaments de lliure elecció de més de 30 universitats d’Espanya, França, Andorra, Mèxic i Colòmbia. En aquesta línia no és estrany l’apropament del Liceu a les escoles de disseny, entre elles a l’ESDi. L’òpera és un gènere que abasta moltes de les formes de representació artística. Creiem que com a tal ha de ser susceptible d’interessar a aquelles persones que s’estan formant, especialment en totes les facetes de l’art i, com no, del disseny. Amb totes les escoles el que es va formular és un acord marc, que pot donar cabuda a moltes activitats que creiem interessant desenvolupar de forma conjunta. Actualment el projecte de microcàpsules audiovisuals és el que estem desenvolupant, però estem estudiant altres àmbits de col-laboració. Quin és l’objectiu d’una iniciativa com aquesta? Amb el projecte actual el que pretenem és una aproximació dels alumnes a una de les òperes que es representarà al Liceu. El més important és que es contempli l’òpera com un conjunt d’expressions artístiques que estan en funció d’un objectiu comú: explicar el tema de l’òpera. Des d’aquesta perspectiva és interessant que els alumnes s’adonin que l’òpera és també un gènere que parla de temes molt actuals, que parla de nosaltres. El desenvolupament d’aquests temes amb el seu llenguatge propi és una forma de trencar estereotips i apropar el gènere amb noves mirades. La proposta és que els estudiants reinterpretin una de les òperes d’estrena al Liceu. Això us permet fer l’òpera més propera als joves? L’òpera és el que és, el que es tracta és de contemplar-la sense idees preconcebudes que ens allunyin de la seva grandesa. Cadascun de nosaltres ens apropem al gènere des de la nostra experiència individual; no ens ha de fer por el fet de no entendre algun dels seus codis, el més important és poder gaudir, i aprendre, de l’espectacle. Qualsevol iniciativa ha de ser benvinguda, però no només en l’òpera, tots els gèneres artístics i culturals han de ser promocionats. Ajuda això també, ha trencar tòpics com el de que la òpera és per a gent gran o que pot arribar a ser avorrida? L’any 1999 quan el Liceu torna a obrir les seves portes després de la reconstrucció, el claim que es va utilitzar fou "El Liceu de tots". Amb aquesta frase es volia destacar dos conceptes molt importants: primer que el Teatre era, per fi, de titularitat pública i segon, no menys important, que els espectacles, la creació cultural que s’hi realitzava estava a l’abast de tota la ciutadania. Aquesta idea ha estat vehicular en el desenvolupament de les activitats posteriors de la institució. Els estereotips i les idees preconcebudes són molt difícils de desterrar (per exemple el tòpic de que els catalans són garrepes), la informació és l’element fonamental per a relativitzar l’abast d’aquests tòpics. Quines eines es dona als alumnes de les diferents escoles de disseny perquè comencin a treballar? Hi estan predisposats o els costa? El treball que realitzen els alumnes és inclòs en el currículum de l’assignatura corresponent. El Liceu actua, des d’aquesta perspectiva com un client més. En una primera reunió conjunta es presenta el projecte i els possibles elements a desenvolupar. Els alumnes tenen,en línies generals, una actitud positiva, no pot ser d’una altra forma: al llarg de la seva carrera professional hauran de treballar amb temes que els agradi i amb d’altres que no tant. L’important en aquest cas és la possibilitat d’experimentar i aprendre. El Liceu ha participat en el procés creatiu? Com ha estat? El Liceu no intervé en el procés creatiu, aquesta és una tasca pròpia de l’escola i del seu professorat que és qui ha de determinar la qualitat del producte acabat i per tant si pot ser lliurat al client, que som nosaltres. Les aportacions del Liceu es centren en acompanyar, dialogar, intercanviar punts de vista, però no intervenir en el treball final. Aquesta és una de les singularitats del projecte. Com valoreu el resultat final dels projectes presentats per l’Escola Superior de Disseny ESDi? Com deia és l’escola qui atorga el mèrit de les diferents càpsules. I no podia ser d’un altre manera ja que estem parlant d’un treball realitzat en el marc dels estudis. Han de ser els professors els que valorin el treball realitzat. Nosaltres no podem avaluar. Tot i així, cal dir que els treballs que hem rebut de l’ESDi responen abastament als objectius del projecte. A banda, crec necessari destacar la col·laboració i la completa sintonia amb l’Elizabeth Ferrándiz i en Josep Ma. Marimon, responsables a l’Escola del projecte. Crec que la bona relació amb els equips ha estat una garantia d’èxit del projecte. Què és el que us ha sorprès més dels treballs dels joves? El millor del projecte, des del Liceu, és que no anàvem amb idees preconcebudes del que volíem. Quan fas un encàrrec on no hi ha línies vermelles importants és difícil que el resultat final et sorprengui . Això era el que volíem: apostes, noves mirades... Tot i així el resultat és més que bo. Tant pel que fa per nombre de participants, escoles, treballs desenvolupats, com per les visions diverses sobre una mateixa òpera, les diferents realitzacions formals, els llenguatges. És tot molt, molt enriquidor.