Notícies
21 Agost 2010
IN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS

Barcelona, febrer 2007 No parlo d’una mobilitat que es trasllada d’un punt a un altre, sinó d’un estat, d’una disposició permanent al desplaçament. I per tant, d’una manera d’entendre el món que no entén de definicions o funcions preestablertes, sinó d’actes presents. Mireia Feliu www.mireiafeliu.cat A l’exposició també es van mostrar obres realitzades i premiades a Nova York per la New York Foundations for the Arts Fellowship i la SVA Alumni Award. Els projectes que es van presentar, de base videogràfica, parteixen, d’una banda, de l’experiència de desplaçament de l’artista entre 3 territoris des del 2002: Sàhara occidental, Barcelona i Nova York. De l’altra, del seguiment i gravacions realitzades des del 2005 de diferents comunitats nòmades, una a cada territori: l’ètnia africana de tradició ramadera i transhumant, professionals del món del circ i habitants de pas a les grans urbs "líquides" d’Occident. El nomadisme, això és, el desplaçament constant, sigui de la naturalesa que sigui, física, simbòlica o virtual, implica una re-consideració de conceptes tan bàsics com temps, espai, memòria, casa, frontera o arrels. La subjectivitat nòmada es planteja com a mirada compromesa que fuig de l’organització codificada i preestablerta i comporta, en molts casos, un compromís polític. El nomadisme que es planteja a través d’aquesta exposició, doncs, no es redueix a una proposta formal. Es tracta de quelcom existencial que afecta a la manera de pensar i de viure i, per tant, esdevé el punt de vista des del qual es parla i es genera cada una de les obres mostrades. El vídeo, base de la majoria de les obres, és entès, en un principi, com a esbós, com a apunts d’una experiència de viatge que començà un dia del 2002. Notes de viatge que més tard foren represes per un pensament madurat i que ara han estat formalitzades a través d’una sèrie d’instal·lacions audiovisuals, algunes interactives. Paraules com rastre, fragment, present, múltiple, caminar, variable, líquid, maleabilitat, mòvil, flexibilitat, efímer, diàleg, altre, límit, esdevenir, experiència, heterogeni… conformen un amalgama d’idees que conflueixen en aquestes "notes de viatge" videogràfiques, en aquestes "in-quietuds". L’espai expositiu es converteix en plató, en un territori per explorar, en un espai pre-fílmic convertit en pro-fílmic per la mateixa experiència de l’espectador, que esdevé a la vegada actor. La imatge s’adapta a l’espai i hi dialoga. Com el subjecte nòmada que, precisament per la seva mobilitat, necessita de la capacitat d’adaptació constant allà on va, fet que comporta la consciència de territori i la responsabilitat que ha de tenir vers aquest i aquells que l’habiten. L’exposició va estar pensada, doncs, com un passeig, amb algunes anades i vingudes, amb portes per visitar, alguns molls d’anclatge temporal, camins reversibles i també amb campaments base que poden ajudar a orientar per, al cap d’una estona, emprendre altra vegada la marxa.