Notícies
11 de desembre del 2014
Èxit rotund de l’ESDiNetworking de Disseny i Esports

En el marc del 25è aniversari, la sisena edició d’aquest esdeveniment organitzat per l’Escola Superior de Disseny ESDi va ser un punt de trobada amb l’objectiu de valorar el present i futur del disseny esportiu. El primer ESDiNetworking de la temporada, es va celebrar a l’ESDi el dia 11 de desembre i vinculava el disseny amb el món de l’esport.



La jornada va comptar amb la presència de representants de les empreses Munich, Panenka, SöllWorld, Helly Hansen, Nerea Palacios i una projecció de l’Ona Carbonell, reunits en una taula rodona moderada pel periodista esportiu Lluís Canut. Tots els ponents van donar diferents visions sobre el disseny esportiu tal i com el treballen en el seu dia a dia, i també mirant el futur comú de la professió.

 


Amb un èxit d’assistència, l’ESDiNetworking va reunir estudiants, graduats, empreses i mitjans de comunicació interessats per la temàtica. Aquesta aposta per la vinculació universitat-empresa amb l’escola ha permès (durant l’estona de Networking) un intercanvi de contactes molt profitós, acompanyat d’un dinar a peu dret.  

 



Com s’aplica el disseny a les empreses? Existeix i/o hauria d’existir investigació en disseny? És el disseny en l’esport un valor més del producte? Està al servei de l’estètica? Al servei de la funcionalitat? És prou valorat al nostre país? Com ha evolucionat el disseny en el camp esportiu?
La importància de la investigació en disseny i la integració d’aquest en gairebé tots (o en tots) els passos de la cadena creativa i productiva d’una empresa, són alguns dels conceptes que van posar-se damunt la taula a la trobada networking celebrada ahir a l’Escola Superior de Disseny ESDi, com a resposta al gruix de preguntes i reflexions plantejades al voltant del tàndem disseny i esport.

 

Els ponents (moderats pel periodista esportiu Lluís Canut), representants del sector com MUNICH, Söllworld, Helly Hansen, Panenka, la dissenyadora Nerea Palacios i l’esportista d’elit Ona Carbonell, van coincidir en què cada vegada es pensa més el disseny-esport com a un concepte únic i simbiòtic. Ja no es pot entendre l’esport sense el disseny. Ni el disseny esportiu sense investigació contínua. Com mesurar el retorn? “Les xarxes socials ens donen molta informació del que hi ha a fora, del que es demanda i d’on podem distribuir el nostre producte”, apuntava Matías Segoura, encarregat d’Estil i Disseny de Munich. I, “l’experiència de compra” o el vell sistema “d’assaig-error” en fan la resta. Tal com van expressar Cristina Ustrell, cap de comunicació de Söll i la dissenyadora de moda esportiva Nerea Palacios, respectivament. 


Els esportistes d’elit, cada vegada, són més conscients de la importància d’aplicar disseny en els seus equipaments esportius. És el cas de l’estudiant de l’ESDi i capitana de l’equip de natació Sincronitzada Ona Carbonell que va voler implicar-se en el redisseny dels banyadors pels mundials de natació, investigant en teixits i materials per fer l’equipament més atractiu visualment i ergonòmicament. Tot i així, va afirmar, encara falta molt camí per fer en altres elements dins el camp de la sincronitzada, per exemple “amb un redisseny de les pinces pel nas”.
Avui en dia, però, el disseny esportiu ha traspassat ja una barrera imaginària. Les grans empreses ja no dissenyen pensant només en els esportistes, sinó que la moda esportiva s’ha traslladat al carrer, al dia a dia. “Per què portar una sabata incòmode si puc vestir una sabatilla esportiva?”, comentava la dissenyadora Nerea Palacios. “Els materials tècnics esportius agraden i, al final, s’apliquen al dia a dia”, segons afegia Cristina Ustrell, de Söll. En aquest sentit hi té un paper important “la publicitat”, tal com apuntava Isidre Canaleta, Àrea Mànager de Catalunya de l’empresa Helly Hansen. Tot i que, a l’hora de vendre, en casos com la revista Panenka “el disseny es ven per si sol, no cal vendre’l” argumentava Marta Vilches, directora d’Art de la publicació.

 

El futur del disseny en el marc de l’esport va centrar el darrer tram de la taula rodona i el torn de preguntes. “El disseny va cap als wearables. És a dir, integrar tecnologia a la moda i fer els productes més intel3ligents”, apuntava la dissenyadora Nerea Palacios. I, Matías Segoura de Munich afegia que la tendència s’encaminava, també, en aquesta via utilitzant tècniques com “el Printing o el handcraft”, i aplicant “el minimalisme productiu”. És a dir, la importància de la intervenció tecnològica que fa més àgils els processos. La tendència sembla encaminar-se a la personalització, en demanar a l’usuari què vol i quan ho vol i, sobretot, a la importància de generar colllaboracions empresa-universitat-centres tecnològics.


Les reflexions sorgides a la taula rodona van continuar-se debatent durant el dinar pica-pica networking que va fer-se a continuació i que va permetre als diferents participants intercanviar opinions i contactes. L’ESDiNetworking about disseny+esport segueix la línia de les edicions anteriors (un total de cinc) celebrades el curs anterior, i té com a objectiu possibilitar l’intercanvi d’informació i contactes i, així, establir relacions amb persones que comparteixen interessos professionals comuns. L’esdeveniment s’emmarca dins els actes de celebració del 25è aniversari de l’Escola Superior de Disseny ESDi i és el primer dels tres que es faran aquest curs i dels que anirem informant pròximament.

 

L’ESDiNetworking en frases

“És important el treball col·laboratiu: cal vincular el dissenyador amb una persona  especialista dins el sector en el que es treballi. Cal tenir en compte la figura del Category Manager”. 
Isidre Canaleta, Àrea mànager de Catalunya de l’empresa Helly Hansen.


 “Fer un bon disseny a vegades passa per fer la pregunta adequada, a la persona adequada, en el moment oportú, i té molt a veure en la manera que el dissenyador observa el producte”.
Nerea Palacios, dissenyadora de moda esportiva.


“No tot el món entén el disseny, ni entén el que costa. En definitiva quan algú compra disseny està comprant les teves idees”.
Nerea Palacios, dissenyadora de moda esportiva.


“A Catalunya i Espanya hi ha professionals molt bons que no són valorats. A vegades el disseny és del primer del que es prescindeix. Hi ha molta feina a fer encara”.
Marta Vilches, Directora d’Art de la revista Panenka.


 “Disseny estètic sí, disseny funcional també. Ja pots fer un anorac infantil molt bonic que si el nen passa fred no te’l compraran”.
Cristina Ustrell, cap de comunicació de Söll


“El disseny és una eina que ajuda a revaloritzar els processos productius. No ha de per què encarir el producte. Pots agafar els mateixos materials i fer un bon producte o no”.
Matías Segoura, encarregat d’Estil i Disseny de Munich