Notícies
06 Febrer 2013
ESDi col·labora en el documental MATANCES. Poder i subjectivitat. Una lectura visual a l’arxiu de Fina Miralles

Com se sent Fina Miralles al rebre aquest homenatge a una part de la seva obra artística? Molt agraïda. Agraeixo moltíssim a totes les persones que, d’alguna manera, fan possible que la meva obra es difongui. L’obra artística ha de ser per tothom, no pot quedar tancada. Jo l’he fet amb la voluntat que la gent pugui veure-la. Les peces artístiques no acaben de ser completes sense la mirada de qui les observa. De que ens parla l’obra "Matances", objecte d’homenatge? Es tracta d’un conjunt de fotocomposicions. Diferents manifestacions del poder que l’home exerceix sobre els altres i sobre ell mateix. La figura del dominador i de la víctima en el cas de la dona, que pot anar en ambdues direccions. Es tracta d’una obra generada entre el 1975 i el 1978... En aquell moment la societat s’obria. Amb la mort de Franco hi havia l’esperança de que tot canvies, que s’obrissin les mentalitats. Per altra banda, en l’obra, també hi ha una part de pèrdua personal. L’objectiu és un fer net de tota una època, de 25 anys amb el Franquisme, vivint amb autocensura i autoflagelació. Què volies despertar amb aquest obra? Com tot treball d’artistes és la necessitat d’expressar les coses, ja sigui ballant, cantant, etcètera. En aquell moment jo tenia la necessitat de treure tota aquella part fosca que havíem viscut. Estàvem més connectats a la mort que a la vida i hi havia la necessitat de treure tot allò fosc i obscur a fora, tota aquella societat plena d’una por terrible. Creus que és una obra que encara és vigent? La part fosca de l’ésser humà sempre hi serà, encara que fem un exercici personal de treure’ns aquest lligam cap a l’odi i allò fosc. Com definiries el teu art? M’agrada explicar-ho amb una frase simple: jo vinc de la terra. Tot el que he anat fent te a veure amb mi, en cada període, en cada moment. Jo no he fet mai les coses perquè els altres les feien, sinó perquè volia expressar allò que m’anava passant. És per això que la meva vida i la meva obra van molt unides. El meu art soc jo.