Notícies
Entrevista a Albert Barba, graduat per l’ESDi i guanyador d’un Goya per la pel·lícula Futbolín


Va començar estudiant Art Electrònic i Disseny Digital (1999), a ESDI, i va tenir l’oportunitat d’aprendre moltes facetes del món creatiu. La demanda del mercat se centrava en la generació de pàgines web, així que va començar treballant d’això al departament de màrqueting d’una empresa de Noves Tecnologies (2004). A poc a poc es va anar adonant que realment necessitava explorar altres inquietuds, plantejar altres reptes. Va ser llavors quan va canviar el rumb, va trencar amb tot i va deixar la feina.

 

Es va proposar perseguir un somni: ser Animador de Personatges. Va ser per aquest motiu que es va inscriure en Animation Mentor.

 

Dos mesos abans d’acabar Animation Mentor, Catmandú va veure el treball que havia realitzat durant el transcurs del curs , i es va posar en Albert Barba oferint-li la possibilitat d’unir-se al seu grup i participar en la pel·lícula d’animació metegol. Així que no ho va dubtar ni un instant i va volar fins a Buenos Aires . Des de llavors gaudeix de la seva professió com mai ho havia fet. Així començava la seva nova vida.

 

Ets de banyoles, però has acabat a l’Argentina. A què es deu aquest canvi?

 

La vida dóna moltes voltes i mai saps on pots acabar. De fet, la meva estància a Buenos Aires va ser temporal, des de Juny de 2011 fins a Març de 2013. Al 2010 vaig començar Animation Mentor i abans d’acabar el curs d’animació, Diego Rosner, productor executiu de Metegol (Futbolín), es va posar en contacte amb mi per unir-me al grup de treball. Em costava de creure que estigués a punt de començar aquesta nova aventura professional amb una pel•lícula de nivell internacional. Així doncs, després de fer una prova d’accés, al cap de 3 setmanes ja estava volant a Buenos Aires per estar-m’hi gairebé 2 anys. Fins ara, la millor experiència de la meva vida.

 

El 1999 et vas graduar per l’ESDi i ara acabes de guanyar un Goya per la millor pel·lícula l’animació. Com et sents?

 

Feliç i orgullós d’haver format part d’aquest projecte. Ha passat molt de temps des que vaig començar a l’ESDi. Mai hagués imaginat als 18 anys que amb 32 estaria treballant dins d’aquesta indústria. Sobretot perquè és un món molt petit i difícil d’entrar. També sento que vaig ser afortunat en tenir inquietuds artístiques des de ben petit, això va encarrilar bastant la meva professió. L’ESDi simplement em va permetre explorar moltes d’aquestes inquietuds i començar a estimar i valorar diverses facetes del disseny. Això va permetre que la passió que sentia pel disseny, el color, l’estètica, o inclús la música, tot plegat, m’estimulés per portar-me a on sóc ara.

 

Podriem dir que estàs vivint un somni?

 

Sens dubte! A dia d’avui encara me’n faig creus! Tot ha succeït molt ràpid. Però els somnis estan per complir-los i fer-los realitat. Això no et ve sol o per casualitat (normalment). Un s’ho ha de treballar i, sobretot, ha de creure en les seves possibilitats. Si vaig decidir deixar la meva feina com a dissenyador web i especialitzar-me completament en animació, va ser perquè tenia el total convenciment que podia complir el meu objectiu. Ara puc assegurar que aquesta actitud em va ajudar complir el meu somni.

 

Evidentment m’espantava el fet de no ser el suficientment bo, no tenir oportunitats, etc. ja que després tota la inversió de temps, dedicació i sobretot diners, no hauria servit de ben res. Però aquests temors només són limitacions mentals que un s’autoimposa, per així tenir la excusa perfecta en cas de no complir res del que un ha proposat. Per mi, els diners gastats en el curs eren la millor inversió de futur que podia fer, i el fet de ser conscient que estava fent realment el que volia, em donava força i ànims per aprendre més i millor. No pensava en el futur, sino que disfrutava del present. És com un mecanisme de retro-alimentació. De cop i volta te n’adones que les coses van venint, i amb passió, entusiasme i un bon somriure, finalment tot be rodat.

 

Quin projecte tens entre mans? Quina és la tasca que desenvolupes actualment?



Actualment estic embarcat en un curt d’animació juntament amb altres amics del món de la indústria. Tenim un llarg camí que recòrrer, ja que el projecte és molt ambiciós i ens l’estimem molt. Potser ens portarà uns quants anys, però la espera de ben segur que valdrà la pena. Paral•lelament a això, estic treballant des de Maig de 2013 a Ilion Animation Studios (Madrid) com Animador Junior, fent la versió completament animada de "Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo", que té previst estrenar-se cap a finals d’aquest any. Promet moltíssima diversió i, sobretot, molts cops i patacades que fan mal només de veure. Curiosament un altre company de l’ESDi, l’Arnau Ollé, també treballa amb mi a Ilion, així que tot queda en familia.

 

I pel que fa el disseny, com es concep des de l’altre banda de l’Atlàntic?


A Buenos Aires hi ha molta cultura pel disseny, sobretot entre els joves. El disseny és un llenguatge universal que uneix a tothom sense que l’idioma, cultura o ideologia sigui un impediment. Per tant, a l’Argentina no és diferent que aquí a casa. Tot i així sí vaig percebre una sensibilitat diferent, i tenen molt bons dissenyadors. Inclús la publicitat és molt influenciada per la originalitat de noves idees i del propi disseny.



El problema que hi ha allà, com a molts altres països on hi manca oferta i demanda de qualitat, és que no hi ha massa especialització. Això comporta que el perfil de dissenyador estàndard a l’Argentina sigui de tipus "tot terreny". També passa en el món del 3D, on la majoria de perfils son de tipus "generalista" i no hi han escoles d’especialització. Hi ha molt de talent, però no hi han mecanismes dins de l’estructura educativa que permetin l’especialització. És per aquest motiu que la realització d’una pel•lícula com Futbolín, dins d’un estat on existeixen tantes limitacions, ha acabat sent tota una proesa i un orgull pel propi país. S’ha lluitat moltíssim per arribar a fer una pel•lícula tant maca i ben treballada, i sobretot amb tant poc pressupost. Podem dir orgullosos i en veu alta que Futbolín podria plantar cara a qualsevol superproducció nord-americana.


Algun consell pels futurs dissenyadors?

 

Tant si ets dissenyador gràfic, com dissenyador web, animador, modelador o el que sigui.. el que has de tenir clar és que ets artista. I l’artista que tens a dins és el que has d’alimentar. Independenment si tens clar o no a on vols acabar, professionalment parlant, l’important és satisfer les inquietuts artístiques, experimentar-les en tots els àmbits. I no significa que hagis d’aprendre estrictament a dissenyar o estudiar tècniques per a després poder-les aplicar al teu disseny. Evidentment que sí, l’aprenentatge es essencial, però és més important alimentar i satisfer l’artista que tens a dins. Significa experimentar i disfrutar de cada detall de la vida, percebre els petits detalls que t’envolten i fer-te’ls teus. No hi ha res a la vida que et pugui satisfer tant com la pròpia experiencia de viure-la. Així que inspira’t amb el que realment t’emplena: escolta música, passeja per la platja amb el teu gos, experimenta una sortida o posta de sol, tingues una bona conversa entre amics, deixa’t emportar per una bona pel·lícula de cinema i endinsa’t en ella, somia, sigues partícep de les experiències dels demés, empatitza, plora, riu... L’important és sentir-se afortunat d’experimentar tot el que t’envolta. Tot això t’estimula per dins i, per tant, alimentes les inquietuts artístiques. Dit d’una altra manera: t’inspira. I la passió que sents per tot, inclús per la teva professió, es multiplica. En definitiva, si et dónes la oportunitat d’experimentar tot això, estic completament segur que començaràs a posar en marxa la maquinària encarregada d’assolir els teus somnis.