Notícies
15 de juliol del 2015
Enric Martí, millor dissenyador emergent al MODAFAD: "Sense risc no s’arriba enlloc"

Aquest curs l’Enric Martí ha fet el seu darrer any del grau oficial universitari en Disseny, menció moda. Això li ha permès presentar el seu Projecte Final, la seva primera col·lecció: “The worship”, una perla creativa que ja comença a recollir els seus fruits. El primer: el reconeixement a millor dissenyador emergent per MODAFAD, desfilant a la 080 Barcelona Fashion. I, també, el premi a la millor col·lecció a la desfilada “Basicutopia”, el Degree Show que organitza, cada any l’Escola Superior de Disseny ESDi.

 

Enric Martí-entrevista1

 

Què vas sentir quan van dir el teu nom com a millor dissenyador emergent per MODAFAD?
Et seré sincer, no m’ho esperava. Aquest any el nivell de tots els participants ha estat molt elevat, i fins i tot jo tenia els meus preferits, obviant que podia ser el vencedor. He començat a digerir el que realment suposa guanyar els MODAFAD durant aquests dies. Però en resum, no m’ho podia creure en aquell moment.

Què vol dir això de guanyar els MODAFAD?
Era un petit somni que tenia a curt termini. Suposa un gran reconeixement per tot l’esforç i sacrifici dels quatre anys de carrera. Ara, gràcies al suport de l’equip de MODAFAD, se li proporciona mobilitat al meu projecte i visibilitat al meu nom com a dissenyador.

Podríem dir que començar amb un premi així és començar amb molt bon peu. Quina és la meta a on t’agradaria arribar?
En contra de l’anecdòtic, crear una marca amb el meu nom no és el meu desig primordial. Per ara, no m’agrada pensar en una meta concreta: vull formar-me en grans empreses, que em puguin aportar tot allò que la universitat no proporciona. I anar movent-me, viatjar molt, conèixer gent del sector que contribueixi en la meva riquesa professional i sempre tenint un focus molt clar: créixer i madurar com a dissenyador.

El disseny de moda és el teu llenguatge. Com definiries el teu estil?
Ho és, però em costaria definir-lo formalment. D’un projecte a altre m’agrada provar, canviar i no encaixonar-me. Tot i això, tinc debilitat per les peces estructurades i de tradició de sastre: pels colors saturats i, sobretot per una filosofia personal: viure entre realitat i fantasia pot ser la clau del present de la moda.

Qui és Enric Martí? Què necessitem saber per conèixer-lo millor?
És un noi amb una gran passió i ambició per la moda, que mai es rendirà i que intentarà fer sempre el millor per a la seva professió.

Explica’ns de què va la teva col·lecció i en què et vas inspirar per dur-la a terme?
Es basa en un estudi sociològic sobre el culte a la celebritat com a religió contemporània. En els últims temps els canvis en la concepció d’espiritualitat han obert el ventall a on noves religiositats són possibles, i aquestes poden localitzar-se on abans no s’hi trobava significats: allò banal.

La teva és una col·lecció que arrisca, que porta a l’extrem els elements. Creus que és bàsic prendre riscos per diferenciar-se i aconseguir un segell propi?

Sense dubtes. Sonarà a tòpic però sense risc no s’arriba enlloc. Estem en un moment de col·lapse, som una societat eclèctica saturada d’informacions, de diferents modes de viure, tendències socials... Només aquelles petites coses que tenen un caràcter personal i que es diferencien de la resta són les que aconsegueixin destacar.

Ja tens en ment nous projectes i noves idees de disseny?

Per ara MODAFAD m’ha donat l’oportunitat de presentar la meva primera (gran) col•lecció a la pròxima edició de tardor/hivern 2016 de la 080. I mentrestant si van sorgint nous projectes, benvinguts siguin.

Un consell per a tots els que vulguin emprendre el camí de la moda i/o comencin a treballar en el seu projecte final?
Com has mencionat: treballar, treballar i treballar. El món de la moda és molt més sacrificat del que la gran majoria pensa. Has de rebutjar moltes comoditats personals, perds una gran quantitat de coses que abans concebies com obvietats, però en guanyes d’altres molt més satisfactòries. Els hi diria que confiïn sempre en el seu criteri, però que no tinguin por a deixar-se aconsellar. S’han d’envoltar d’un entorn creatiu, proactiu i amb ganes de fer coses, per petites que siguin.

 

enricmarti-degree