Destacats
01 Juny 2009
Text curatorial: El Cau

(Versió resumida de l’article. Es podrà consultar l’article complert en el proper número de la ISSUE) La tecnologia és un dret emergent que l’home ha de reclamar com quelcom universal, lliure de tota especulació supeditada a interessos privats. L’assoliment per arribar a una autonomia sobre la tecnologia respecte al sistema de mercat és un deure comú de tots els homes. El codi obert i el programari lliure obren la veda de la tecnologia com un instrument a l’abast de l’usuari. La tecnologia és el factor més decisiu en la cultura de l’home del segle XX. La màquina ha adquirit un paper primordial en la vida diària de tot el món, una societat que es gestiona a partir d’homes i màquines, i l’electrònica i digitalització dels sistemes han obert nous camps d’investigació i folclóre. L’ús diari dels ordinadors ha provocat que es generi una cultura de la informació. Els individus interactuen amb màquines i conviuen amb elles. La tecnologia ha facilitat moltes gestions quotidianes, i el desenvolupament de la societat i el temps és més ràpid. Fins i tot podria parlar-se de certes patologies que han sorgit arran del contacte comunicatiu entre home i maquina, de la mateixa manera que s’ha convertit en una manera de vida. No obstant això s’ha desenvolupat un mercat dominat per entitats que han gestionat el proporcionamiento d’aquesta cultura, cap a una supeditació de l’usuari, a través de vetar el vocabulari que permet comprendre els processos que porta a terme la maquina. De la mateixa forma que un individu és capaç de gestionar el seu dia a dia, la seva casa, els seus apunts i altres coses, disposar-les i manipular-les cap a on li sembla més convenient, també hauria de tenir la capacitat de gestionar la seva forma d’interactuar amb la computadora i de comprendre el saber que amaga en el seu interior. Llaços en augment entre home i màquina. En els temps de la revolució industrial les societats van començar a canviar de forma paradigmàtica. L’home va abandonar la forma de vida que fins a llavors li unia al seu treball d’una forma artesanal, que li configurava com el motor de la labor que ocupava, per a introduir-se en un nou sistema de treball en el qual passava a ser un instrument, en lloc de la maquinària. La concepció humanista de l’home com centre de l’univers, comença a canviar amb la posada en escena de la màquina. El desenvolupament que fins als nostres dies ha tingut aquesta relació entre home i màquina ha aconseguit transcendir els límits del treball i la producció, per a constituir noves maneres de relació en la vida quotidiana i l’oci. Avui dia el nostre nivell d’interacció amb la màquina és tan potent, que podríem considerar teòricament que vivim en una simbiosi amb la tecnologia i els nous mitjans que aquesta ha configurat i transgreden la pròpia realitat. De la mateixa manera que la tecnologia és incapaç d’existir sense la mà de l’home creador, la necessitat de tecnologia del mateix li impedeix relacionar-se amb el seu entorn desvinculant-se d’ella, ja que gairebé la totalitat de l’element natural que pogués envoltar-nos al principi ha estat suplantat per l’element tecnològic. Si ens centrem en les tecnologies referents al mitjà digital el fet és extrapolable. El ciberespai s’ha convertit en la nostra principal forma de comunicació i relació, un entramat de xarxes que ens vinculen amb el món d’una forma virtual, reduint amb això el nostre àmbit d’acció real, augmentant la nostra experiència virtual. L’ésser humà ha estès les seves possibilitats en la nostra era, no a través de la seva pròpia evolució, com la selecció natural defineixi, sinó per mitjà d’evolució tecnològica que es configura com una extensió del propi cos. O veient-lo des d’altre punt de vista, tal vegada siguem nosaltres els quals ens convertim en un apèndix més de la tecnologia. Sistema de mercat imperant i situació sociològica de l’individu. La societat posindustrial ha provocat una transició econòmica que se situa entre una economia basada en la indústria i altra basada en els serveis. Això ha generat un canvi en el capital i una privatització massiva per part d’entitats. Després dels processos d’industrialització i liberalització, la societat, i en definitiva, el col·lectiu global de l’home, queda estretament lligat a un procés pel qual el poder ja no queda subjecte a l’estat sinó que es troba supeditat al mercat. La verticalidad d’una jerarquia uniforme queda obsoleta i l’organització es complementa a partir d’una assignació de la producció i el consum de béns i serveis que neix d’un procés interactiu entre l’oferta i la demanda. Aquest canvi evolutiu, entesa l’evolució com un canvi de forma i aclarint que no significa una transformació de progrés cap al politicamente correcte, es deu al fet que el poder deixa d’estar en mans de l’Estat i passa a les mans d’entitats privades. D’una banda, el poder es dispersa i s’expandeix cap a certes iniciatives concretes, desacreditant la responsabilitat de l’Estat com motor motriu d’un aparell determinat. En certa manera, la propaganda política ha aconseguit convèncer a la població mundial de certa sensació de llibertat, otorgandoles autonomia, encara que la seva veritable cara queda exposada entre lineas si analitzem amb més deteniment el comportament d’aquest aparell delimitador, i en el ambito de la tecnologia, la falsa interaccion entre home i maquina. [...] Oscar Palau Ribó i Francisco Pinel Cabello. Aquest text ha estat escrit en el marc del projecte expositiu sobre Free Software "La Madriguera" en l’assignatura de Comissariat de 4rt any d’AEDD a càrrec de Vanina Hofman, en el qcual han participat: Néstor Aguilera Cáceres, Pere Bacardit Corrons, Silvia Bou Guardia, Rubén Castejón Giner, Eneko García Aranceta, Daniel Moreno Valldosera, Bernardo Olives Babler, Oscar Palau Ribó, Marc Paredes Molina, Francisco Pinel Cabello, Rubén Requena Colominas, Raúl Sanz Díaz i Jordi Vadrí Valls. L’exposició es pot visitar en el hall central de l’ESDi des del 15 de maig de 2009.