Destacats
01 Desembre 2008
Tecnologia i disseny palanques de progrés

[...] una posició molt llunyana a la que li correspondria com octava potencia econòmica del mon. Aquest indicador es el resultat de considerar diversos aspectes relatius a la penetració d’Internet, sistema educatiu, disponibilitat de capital de empresa, etc.; Avui ja quasi ningú dubta de la enorme importància que te en el mon actual el desenvolupament de la Tecnologia de la Informació com element capaç de permetre importants innovacions en els processos i la pressa de decisions, ni tampoc del disseny com l’element nuclear quant a la innovació en producte, de tal manera que la innovació recau fundamentalment en el binomi tecnologia - disseny, i que en conseqüència aquest binomi es el cridat, no sols a ajudar-nos a superar les dificultats en els moments d’especial criticitat, sinó també la clau per assolir les mes altes fites quant a progrés social, i al respecte i la conservació mediambiental; podríem dir que al segle XXI la tecnologia i el disseny és el que va ser la revolució industrial al segle XIX. Una innovació que requereix un especial suport als emprenedors, i ajudar vencé les dificultats, que ells es troben, al iniciar la seva activitat, o en el moment de voler passar d’una iniciativa unipersonal a crear la seva micró o petita empresa, i en aquest tasca de suport als emprenedors cal estar amatent a aquelles dos professions cabdals quant al futur per poder sortir de la crisi, ja que en elles hi ha una bona cantera quant a capacitat d’assumir risc ja que disposen d’alts valors motivacionals arrelats en la seva capacitat creativa i el fet de dominar les tècniques innovadores que permeten tan millorar els processos i les organitzacions, com dotar de valor als productes i competitivitat a les empreses. Si la tecnologia es un element indispensable, en particular en la innovació en els processos, el disseny es l’element indispensable, ja que si s’analitzen els desafiaments actuals, i els reptes de la competitivitat, es constatà que el factor bàsic és ’què’ es produeix i ’a qui’ va adreçat. El ’com es produeix’ rau en la tecnologia, les instal·lacions i les localitzacions emprades, elements disponibles per a tots els qui tenen els recursos econòmics i l’accés als mercats. En canvi, el ’què es produeix’ (productes o serveis) depèn fonamentalment de la capacitat creativa, del talent i de la cultura innovadora i d’esforç, un bé exclusiu de les persones. Un be que cal donar-li sortida a traves de facilitar la creació d’empreses; per aquest motiu hom no pot oblidar que en Global Information Technology Report 2007-2008 destacaven, pel seu pesi’m valor, la posició 103 que ocupa Espanya quant nivell d’impostos, i el 97 quant a temps necessari pel poder iniciar les activitat de tot negoci, uns aspectes que no ajuden fomentar les iniciatives emergents, un element especialment important en aquest moments de pèrdua de dinamisme econòmic i creixement del atur amb valors que ens omplen de neguit, i que cal frenar-ho facilitant les iniciatives dels que més que busca ocupació, volen generar-la emprenent el seu projecte professional que es a la vegada el seu projecte vital. El binomi tecnologia disseny, esdevé en l’actualitat l’element clau tan per assolir la innovació i la competitivitat de les empreses en un entorn canviant i que exigeix la internacionalització sense complexos, i a la vegada la cantera per generar noves empreses. I en aquest binomi simbiòtic quant a competitivitat i emprenedoria, cal posar èmfasis en el disseny, un element diferencial per aquelles organitzacions i iniciatives que tenen la capacitat per incorporar-lo, no en va les dades evidencien que les empreses que l’incorporen d’una forma permanent els disseny en la concepció dels seus productes i actuacions assoleixen increments de vendes properes al 50%. Si ens preguntem què és el que atorga aquesta gran capacitat transformadora al disseny i que el converteix en un element preuat, trobem la resposta en les dificultats arrelades als elements que envolten a escoltar el mercat, amb la finalitat de convertir els requeriments en atributs explícits i implícits del producte, que obliga a un seriós procés d’observació i d’anàlisi Aquesta capacitat d’observar i anàlisis, juntament amb la capacitat creativa i una actitud basada en l’esforç i la superació que caracteritza el disseny, és sens dubte unes qualitats requerides en els moments de dificultats significatives com les actuals, per aquest motiu ara més que mai cal facilitar la tasca dels dissenyadors i les seves iniciatives emprenedores, uns dissenyadors que juntament amb els tecnòlegs incorporen als productes els avenços científics i dotant-los de característiques diferencials i d’alt valor. I ara, quant la crisis més ens amenaça, hem de saber quines palanques tenim i en quines podem recollir-nos, tan per crear noves iniciaves com per fer mes competitives les nostres empreses, i entre aquestes palanques el disseny es un clar motor que no podem prescindir, i menys a Catalunya on el disseny forma part del nostre codi genètic. Antoni Garrell i Guiu Director General Fundació Disseny Tèxtil