Destacats
21 Març 2013
Sistemes emergents: noves formes d’estructurar la informació

Una de les concepcions més arrelades en la nostra forma de veure, entendre i interaccionar amb el món és el pensament jerarquitzat. Aquest concepte, que a primera vista pot semblar-nos aliè, és la base al voltant de la qual s’estructuren tots els nostres models de relació. Des del nostre àmbit familiar, regit per la figura del pare, fins a les estructures de govern, passant pels espais propis de l’ensenyament o la vida laboral, el context general de la societat transforma el nostre pas per ella en el desig d’ascendir a una jerarquia imposada. No obstant això, hi ha altres formes de relació que igualment generen dinamisme i estableixen nexes entre els elements que conformen l’àmbit d’allò social, que poc o res tenen a veure amb una manera jerarquitzada d’entendre la realitat. Es tracta de sistemes emergents, entesos com a conjunts d’elements d’igual significació, no estratificats, capaços d’elaborar comportaments d’ordre complex gràcies a la seva interrelació com a parts simples del sistema global. Sota la noció d’emergència se situen importants investigacions en els àmbits de les ciències socials, la biologia, la matemàtica aplicada o la cibernètica. S’han observat comportaments emergents en colònies i ruscs d’insectes que funcionen com un cervell global en benefici del conjunt; el nostre propi sistema nerviós està compost per una intricada xarxa de neurones que transmeten de forma química els impulsos necessaris perquè tot el nostre organisme funcioni; fins i tot en la manera en què les nostres ciutats s’organitzen en un nivell ínfim podem veure comportaments emergents que configuren l’hàbitat de manera que permeti cobrir les nostres necessitats bàsiques. De fet, en una anàlisi més profunda, podríem veure com cada contacte, relació o mirada, cadascuna de les situacions que vivim diàriament, fan emergir comportaments que en determinen les conseqüències. L’emergència és un fenomen observable a la natura, però tanmateix les seves aplicacions intencionades com a model de comportament de sistemes no han estat explotades en excés, més enllà de l’àmbit del software, on ha permès el desenvolupament de sistemes complexos d’intel-ligència artificial. Les possibilitats de l’emergència en la seva aplicació a àmbits com el de les sentient cities, principal línia de treball del grup d’investigació recentment configurat a ESDi, són moltes i de gran potencial, des de la generació d’estructures i entorns on la informació es pugui transmetre al ciutadà de forma completament directa, fins a la possibilitat d’entendre la ciutat com un gran corpus homeostàtic en si mateix, és a dir, capaç de regular-se de manera autònoma en cas que sigui necessari. Desenvolupar processos emergents en un àmbit concreto implica sobretot supeditar la importància dels agents que tendeixen a prendre las decisions a la de cadascun dels individus del conjunt. En una colònia de formigues, la capacitat de lideratge de la reina no és més gran que la d’una d’obrera (en canvi, no passa el mateix amb la importància de la seva funció). Ambdues tenen la capacitat de comunicar-se a un mateix nivell i a través dels mateixos mitjans. Un fenomen empíric en què aquest tipus de processos tenen lloc en el context de la societat humana és el de la xarxa, sobretot en la tendència 2.0, que fins i tot ja estem a punt de sobrepassar. Les xarxes socials i les diferents plataformes que generen canals oberts i accessibles a qualsevol usuari transformen els processos de comunicació i difusió de la informació en un fenomen no jerarquitzat, impossible de controlar per als antics media. Un fenomen que emergeix des dels estrats més baixos i que al seu torn anul·la la potencialitat de qualsevol estrat superior. Però la xarxa no és només un mitjà de comunicació unidireccional. El nostre pas per la xarxa deixa un rastre de dades que altres usuaris poden seguir i que a la vegada el propi mitjà és capaç d’assimilar. La capacitat d’utilitzar aquesta quantitat ingent de dades (que en molts casos tendeix a veure’s de forma subversiva) és una qualitat d’un immens potencial de les xarxes, que els permet adaptar-se als fluxos i individus que les transiten en un procés d’autoregulació i evolució constant. En un primer apropament a la idea d’emergència, la intenció del meu PFG va ser la d’aplicar el model a l’àmbit audiovisual, per generar narratives emergents, històries capaces d’evolucionar per si mateixes de manera intel·ligent, sense que sigui necessària l’acció d’un editor que determini l’ordre dels esdeveniments. Per això, la necessitat depenia de supeditar la importància del rol d’aquest editor a la de les unitats mínimes de significació dins del sistema compost pel relat audiovisual: els plans. Cada pla estava dotat d’uns comportaments programats que li permetien associar-se amb d’altres amb els quals manté una relació de similitud narrativa, a més de diferents alternatives que li permetien buscar possibles vies de desenvolupament en cas d’una situació de col·lapse. És a través de la unió de totes les peces de vídeo que la narrativa emergeix i la història se’ns presenta. Però la multitud de possibilitats del sistema fan que cada iteració amb el sistema plantegi una narrativa diferent, noves formes d’interpretar la història i, en general, creen un conjunt narratiu exponencialment més ric i complex. El resultat es tradueix en un producte audiovisual amb una vida més llarga i amb més nivell d’implicació de l’usuari, que necessita una experiència més profunda amb el producte. Aquesta aplicació, així com les idees plantejades amb anterioritat, il·lustren el gran potencial dels sistemes emergents en la seva aplicació a camps i àmbits propis de la vida quotidiana. Suposa canvis quant a les estructures imposades, fins i tot quant a la nostra manera de pensar i concebre la realitat de les societats, però les noves formes de relació, feina, comunicació, etc. (vinculades enormement a l’ús de la tecnologia) ens fan pensar que el canvi cap a una forma emergent i no jeràrquica d’entendre el món és un procés natural. Fran Pinel 21.03.2013