Destacats
17 Abril 2010
Sense disseny no hi ha competitivitat

Les organitzacions afronten els desafiaments de la competitivitat sabedors que només aconseguint l’èxit en la mateixa podran créixer, prolongar la seva existència, afrontar problemes complexos, i convertir-se en marques de referència tot augmentant la seva rendibilitat. Un conjunt d’aspectes que exigeixen cercar l’excel-lència en totes les activitats, i a no ignorar les fortaleses i debilitats dels competidors. Un procés competitiu que cal que sigui abordat de forma continuada, superant els factors endògens i exògens, assumint en plenitud els paradigmes de la societat i l’economia del coneixement, i entenent que les empreses han d’adquirir les capacitats requerides per accedir als mercats globals amb productes diferencials i d’alt valor. Assumir els desafiaments en què s’enquadra el procés competitiu exigeix considerar els avenços tècnic i científics que es produeixen de manera continuada i que obren noves formes de plantejar les activitats i els processos productius, potenciar les capacitacions professionals dels treballadors i entendre les pautes socials que condicionen o fixen exigències, amb la finalitat d’innovar per fer més, fer-ho millor i de forma diferencial, possibilitant a la vegada increments de productivitat per assolir rendibilitats òptimes, tot assumint els riscos derivats del procés de mundialització i vertebració d’un mercat únic. Un progrés que requereix evolucionar cap a un model industrial, robust, que generi productes i serveis d’alt valor. Que comporta indústries altament competitives, mercès a assolir un òptim equilibri entre una terna configurada per la capacitat innovadora, el establiment de sistemes per ser molt productius, i utilitzant les avantatges de l’obertura dels mercats i la localització òptima dels seus processos productius a partir del procés globalitzador. És en aquest context en el qual cal articular mecanismes per potenciar la competitivitat que permet generar ocupació i progrés social, on s’enquadra la decisió del patronat de la Fundació per l’ESDi (Fundit) -presidit pel Sr. Josep Bombardó- d’organitzar el Primer Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya. Un congrés internacional perquè l’economia és oberta i interdependent; un congrés obert perquè sols fomentant la transmissió lliure del coneixement el progrés es factible; un congrés multidisciplinari perquè en ella es sustenta el poder de la innovació. Un congrés, també, que evidenciés la capacitat tractora i integradora del disseny; i un congrés que potenciés les xarxes de relació i col-laboració internacionals, tant pel món científic com empresarial. Uns objectius complexos però necessaris, ja que sols entomant els problemes amb noves visions i noves actuacions s’arriba a noves solucions. Els objectius que plantejava el congrés eres complexos, però l’anàlisi dels abstracs de les 60 ponències i de les 7 conferències plenàries previstes ja aportaven pistes de la importància del disseny en un entorn especialment complex a països on l’oferta sobrepassa la demanda, i on el nivell de la renda per càpita obliga que la competitivitat no sigui únicament qüestió de preu. Unes societats, i unes economies, en que la clau resideix en la seducció dels productes i la riquesa del seu contingut o valor aportat. D’acord a les expectatives, el congrés ha posat de manifest que sense disseny no hi ha competitivitat i la necessitat d’evolucionar de l’egodisseny al co-diseny, en la línia impulsada per l’ESDi des de l’any 2002; també que el disseny no és valor agregat és el valor de les coses; la importància del triangle Disseny-tecnologia-ciència; la importància creixent del disseny multidisciplinari; i la necessitat d’objectivar la subjectivitat per avançar en la gestió del disseny tot articulant una metodologia científica pròpia. La gran quantitat i qualitat de les idees i dels conceptes que s’han transmès obliguen a un rigorós anàlisis per ser assimilats i obrir noves oportunitats i visions als congressistes individualment o col-lectivament, mercès a les activitats telemàtiques post-congrés que incrementaran la interrelació entre ells. Conseqüentment es pot afirmar que el congrés ha superat amb escreix els seus objectius, ja que la qualitat dels ponents i els més de 500 assistents han permès progressar en la relació entre els investigadors en disseny, tecnologia i ciència, amb les empreses que han de convertir el saber en PIB. Ha permès apropar encara més al món universitari a la societat tot incrementant la transversalitat i pluralitat; ha evidenciat que sols amb una indústria moderna i innovadora el futur és possible, i a l’ESDi incrementar el seus treballs ja que, com a primera escola de l’Estat espanyol en disposar de la titulació oficial de grau en disseny, té la responsabilitat de marcar el camí per posar el disseny al mig de tota l’activitat productiva i del progrés social. Antoni Garrell i Guiu 26 de març de 2010