Destacats
23 Març 2011
Ressenya d’Antoni Mañach a l’Arxiu Municipal de Blanes

Conte El relat és de caire metarealístic. Els personatges principals són un viatger/navegador suïcida i la seva veu narradora. L’un i l’altre tenen, entre ells, una relació estranya, que Antoni Mañach apunta a l’escrit. Mañach afirma que és un conte que deixa molts interrogants oberts que només el temps pot respondre. El relat s’explica resumidament de la següent manera: hi ha un navegador que es llença al fons d’un mirall. Primer ho fa amb el suport de la veu narradora i posteriorment sense ella, que l’abandona perquè s’espavili. El viatger, des del fons del mirall, viu diverses històries i canvia de mirall per explicar-ne de noves. Sembla que des del mirall és observador de mons metarealístics. Així, apareixen personatges com Agapito Sansegundo, que pasturava xais a l’Argentina i volia ser poeta, Jèssica -una pilot de F1 apunyalada per un novelista fracassat- o els boludos, uns capgrossos dins una bola de cristall. Antoni Mañach destaca la importància del narrador: segons les paraules de Wim Wenders i Peter Handke sense cultura oral la humanitat pot estar perduda. A propòsit de la veu conductora es pregunta si aquesta pot ser guia i directora de viatges literaris o bé un notari que amaga i tensiona històries amb adjectius, metàfores, etc. Un altre aspecte que Mañach aborda són els miralls. Els de Freixenet no són els que ensenya Lewis Carroll, inductors estats i ambients onírics, esotèrics, etc. Són, al seu entendre, balcons "finestres obertes" a universos particulars, que permeten crear mitologies del més enllà de la realitat. En aquest sentit es refereix a Dziga Vertov i la seva pel·lícula A man with a movie camera. Apunta si aquesta manera de veure la realitat que permeten els miralls del llibre de Freixenet no és la lògica de gravació del cinema-ull de Vertov, una mirada poc ortodoxa que ens descobreix una realitat nova. Segons Mañach, aquesta visió té una relació amb la "desfamiliarització" avanguardista que permetia noves experiències visuals. També s’interroga si els miralls serveixen per llançar al món una mirada crítica des de la intimitat. En resum, el navegador de fons del mirall suscita, certament, moltes preguntes i, com ressenya el professor Mañach, cal llegir-lo atentament per poder entendre les respostes.