Destacats
08 Març 2013
Referents en un PFG

Ha arribat la recta final: el Projecte Final de Grau (PFG). Tot l’esforç realitzat i l’aprenentatge adquirit durant els quatre anys de carrera s’han de plasmar en aquesta última fase, però no resulta fàcil. El PFG constitueix un procés extens, que abasta des d’una primera intuïció o idea fins a la seva materialització en un disseny de producte, moda, interiors, gràfic o audiovisual. Per aquest motiu, és important basar-se en referents que ens ajudin a portar a terme aquesta intuïció i a extraure’n conclusions en forma de productes, peces, vídeos… Aquests referents han de cridar la nostra atenció d’alguna manera, perquè sempre es gaudeix més treballant a partir d’un tema que ens atrau que no sobre alguna cosa trivial o banal. I poden ser de qualsevol tipus: artístics i culturals (com en el meu projecte), però també socials, literaris, fílmics… Així, el PFG es presenta com un procés de reflexió pròpia sobre alguna cosa que ens inquieta, ens importa, ens atrau o ens sembla interessant; i els referents són el suport en el qual es basa aquest procés.En aquest cas, explicaré un PFG de moda, ja que aquesta és la meva especialitat. El meu projecte, "In a Technical Dream…", parteix de la relació entre la peça i el cos humà, per això em vaig centrar en els conceptes de llibertat i embolcall. Per abordar-los vaig buscar tot tipus de referents i finalment vaig optar per l’obra dels artistes Christo i Jeanne Claude, així com per la cultura japonesa. Em va semblar una fusió interessant perquè tant el treball dels artistes com les manifestacions culturals del país nipó unien ambdues idees. Després d’examinar aquests referents, vaig analitzar els possibles moviments que podem portar a terme amb la nostra anatomia per entendre millor aquesta relació existent entre allò tèxtil i allò humà (peça i cos) i completar així la meva reflexió. El nom del meu projecte prové de la sensació descrita pels qui han presenciat alguna obra dels artistes esmentats, en què la més alta enginyeria s’uneix a una increïble capacitat per a evocar fantasies. Per això, tant la qualitat tècnica como l’onírica són molt importants en el meu plantejament. Quant a la translació d’aquests referents a productes (peces), el treball dels artistes em va fer sospesar la idea de treballar amb detalls tècnics, fet que va desembocar en el patronatge. La relació entre la peça i el cos implica un estudi de l’espai que ambdós comparteixen, per la qual cosa el patronatge es va convertir en un dels nuclis del meu projecte. A més, vinculant el que s’ha esmentat amb la cultura japonesa, el tipus de patronatge es va definir per la geometria i la simplicitat, prestant una atenció especial als petits detalls i les grans superfícies de teixit. De la mateixa manera, els colors escollits són una barreja dels dos àmbits, perquè el caràcter tècnic que es desprèn de l’obra dels artistes em va guiar cap a tons metàl-lics i teixits tècnics; i, a més, la neutralitat del pensament japonès pel que fa a color, unit a un intent d’integrar les peces amb el cos, em va fer completar la carta de color amb tons pàl-lids i propers a la pell humana. Per això, tant el color com els teixits tècnics són distintius del meu projecte. Aquesta idea d’integració em va fer fusionar diferents teixits amb l’objectiu de crear noves qualitats per a aquests teixits, a més d’una sèrie de jocs de seducció visual a partir de la matèria tèxtil: d’ocultació, de textura, de caient, de color… Aquestes fusions s’acabaran convertint en fonamentals per a mi i sobre elles recaurà la major part d’aquest projecte. Finalment m’agradaria afegir que la moda japonesa em va servir per a acabar de definir els detalls que volia atorgar a les meves peces (colls, volums, acabats…) així com una sèrie de recursos per a la seva construcció (el plec, el nus i la quilla) que em van ajudar a crear aquesta sensació de somni tècnic perseguida al llarg de tot el meu PFG. Com es pot observar, els referents són la clau per a orientar un projecte en una direcció o una altra, per això cal prendre’s el temps que sigui necessari per a definir-los, tant teòricament como visualment. En aquestes línies s’explica el procediment per a un projecte de moda, però és perfectament extrapolable a qualsevol altra disciplina, ja que tots els projectes parteixen o es basen en algun referent. El més important és trobar-lo i gaudir amb la reflexió personal que se’n faci al voltant. Aquest article s’adreça a persones que estiguin a punt de començar el seu projecte final de grau, però també a aquelles que han començat la carrera i tenen inquietud per saber com acabarà. Cristina Real Domínguez 8.03.2013