Destacats
28 Octubre 2012
Recolzar l’emprenedor: obligació indefugible

En aquest moments d’enorme complexitat econòmica, sovint tinc l’oportunitat de parlar amb potencials emprenedors i intercanviar opinions, tot debatin sobre riscos i oportunitats. Totes Les converses em porten a recordar a Albert Einstein quan afirmava: "que no podem pretendre que les coses canviïn si seguim fent el mateix", tot afegint, "que la crisi és una benedicció ja que desperta l’inventiva, i les grans estratègies, permeten aflorar el millor de cadascun, el que comporta superar-se a si mateix sense quedar superat per la crisi". La visió que Einstein té de crisi, permet descobrir que amb ella s’obra l’oportunitat de despertar, i aplicar, les potencialitats que en èpoques de bonança estan dormides, tot foragitant les actituds fonamentades en el cofoisme que nimba la capacitat d’escoltar els sorolls dèbils de l’entorn que marquen l’esdevenidor. Identificar les oportunitat en aquest períodes, per superar-se a si mateix tot afrontant nous reptes, obliga a emprendre, fent propis, un conjunt d’aspectes que caracteritzen aquells que amb anterioritat van decidir ser emprenedors com pas inicial per esdevenir empresaris, o el que és el mateix: no centrar la seva activitat en buscar un lloc de treball, sinó en endegar una iniciativa per generar la pròpia ocupació primer i la d’altres desprès. Cuidar y potenciar l’emprenedoria comportat vertebrar ecosistemes favorables i potenciadors, ja que els factors externs són responsables de part de l’èxit de tota iniciativa. Però freqüentment s’ignora que els factors externs són responsables únicament del 20% dels resultats obtinguts. L’altre 80% resideix en les actituds i les coneixements propis i de l’equip que configura la iniciativa emprenedora. Adoptar les aptituds i les actituds que caracteritzen els emprenedors esdevé la clau l’èxit; aquestes es fonamenten en una gestió acurada i eficient en un marc caracteritzat per 10 aspectes que han de regir la seva activitat. El primer és acceptar que l’emprenedoria és, assumint risc, el camí per millorar la qualitat de vida col-lectiva, tot esperant guanys diferencials i significatius. El segon, consisteix en assumir que sense capacitat de concreció del pensament no hi ha emprenedor. El tercer comporta reconèixer que no hi ha emprenedoria sense acceptar binomi: Èxit"fracàs. El quart resideix en aplicar simbiòticament reflexió/acció, i gestió/administració. El cinquè comporta saber navegar en el si del binomi pensament/sentiment, sabedors que el pensament requereix temps, mentre que el sentiment es instantani i intuïtiu. El sisè aspecte que té que caracteritzar a tot emprenedor és la seva capacitat per valorar la intel-ligència, ja que sense ella és impossible observar, analitzar, reflexionar, discernir i concloure. La setena característica fa referència a que tot emprenedor té que saber visualitzar, anticipadament i amb precisió, el producte o servei que es vol produir o prestar. El vuitè consisteix en que tot emprenedor té que voler buscar l’èxit de forma continuada i sostinguda, foragitant el despotisme, la intolerància i l’aïllament. El novè, és el relatiu a actuar saben que la societat està hiperconectada, és mediàtica, i està permanentment accelerada en un món obert i impulsiu. Finalment la desena característica dels emprenedors consisteix, en saber treballar i ser ells mateixos en el sí de l’equip, el que comporta saber diluir la seva essència en la força de l’equip guanyant-se, des de el talent i la cooperació, el compromís i lleialtat dels membres. ` Són èpoques de crisis que possibiliten obrir nous horitzons trencant l’obsolet i els fets inqüestionables. Són temps que obliguen a reconèixer la importància de les empreses ja que sense empreses sols hi ha pobresa i lligams inmobilitzadors al passat. Per aquest motiu, cal que la societat fomenti la cultura emprenedora. Esdevé imprescindible configurar processos formatius que condueixin a disposar de persones que fitxin la mirada en el món, (fugint del localisme que limita); que busquin superar l’impossible (innovant); que facin més amb menys per preservar el futur (sostenibilitat com a principi); que vulguin treballar en equip amb lleialtat, (accepten la potencialitat de la simbiosis multidisciplinari); i que sàpiguen que les fites diferencials sols s’assoleixen amb esforç, constància, sacrifici i determinació. Recolzar l’emprenedoria esdevé fonamental, ja que són els emprenedors d’avui els que crearan les empreses de demà, i generaran els llocs de treball que possibilitaran el progrés econòmic i social col-lectiu. Cuidar l’emprenedor és fonamental, una obligació indefugible, ja que sense empresa no hi ha futur. La qüestió a resoldre és, com actuar per ser capaços de donar pas a aquells que, amb compromís i valentia, volen emprendre, amb esforç i determinació, per crear ocupació demà. En saber recolzar-los o no rau, en gran part, sortir enfortits o debilitats de l’actual conjuntura Antoni Garrell i Guiu 28.10.2012