Destacats
10 Gener 2010
Qui diu que el tèxtil no és important?

[...] així com per la competència dels nous països productors. Certament des del 2000, la producció tèxtil ha patit un clar retrocés arran de la penetració dels productes procedents bàsicament d’Àsia. Si es pren com a referent l’IPRI (Índex de Preus Industrials), per analitzar l’evolució de l’activitat productiva independentment dels preus, es pot observar la davallada del sector a partir del 1999, al igual que cal reconèixer que el valor afegit brut, tant en termes reals com nominals, ha experimentat, des de fa uns anys, una caiguda fruit de la davallada del valor de la producció a causa d’un augment del consum de productes no nacionals. Tot i aquesta continua pressió, el sector segueix ocupant un lloc significatiu dins de l’estructura industrial espanyola. La producció assoleix els 11.360 milions d’euros, cosa que significa el 4% del producte interior brut. A Espanya al 2007 donava lloc de treball directe a 200.000 treballadors (segons dades del Consell Intertèxtil Espanyol), a més de potenciar l’ocupació dels sectors químic, metal·lúrgic, informàtic i la distribució comercial en general, s’estima que cada lloc de treball del sector tèxtil-confecció genera indirectament al voltant de dos llocs de treball en altres sectors. Un sector caracteritzat per empreses amb menys de 10 treballadors, gairebé el 82% del total, (segons dades de DIRCE 2007), que es distribueixin per tot l’Estat si bé la presència més rellevant és a Catalunya i Comunitat València, acompanyats de Galícia i Castella la Manxa, i Extremadura. Una posició que es manté gràcies a la inversió en tecnologia i en equips que ha permès millorar la productivitat i la competitivitat del sector, i afrontar la competència internacional de països amb costos laborals notablement inferiors. L’elevat grau d’obertura del sector tèxtil i de confecció, genera importants tensions en totes les empreses i mercats amb independència del volum o capacitat. Unes tensions molt específiques que el singularitzen dins del conjunt industrial, i configuren una situació que obliga a estratègies i actuacions específiques. En aquest context, s’ha de considerar els següents aspectes: opera en una economia oberta i amb dèficit comercial, amb una taxa de cobertura molt baixa; La clientela dels productes bàsics, intermedis i finals és madura, coneix el producte i les seves prestacions; la lleialtat al proveïdor és reduïda, i la proporció de despesa assignada a vestuari perd pes relatiu en el total de compres de les famílies; La demanda de la producció final del sector té dos components: la reposició de productes i la compra per impuls, les dues són sensibles al cicle econòmic, però ho és molt més la segona; En l’àmbit de la producció la segmentació de mercats de matèria primera, de producte intermedi i final perd nitidesa; la relació de forces entre productors i distribuïdors és canviant i tendeix a reforçar als segons. Aquests factors forcen a canviar la configuració i serveis de les associacions empresarials i alteren quotidianament les pautes de negociació entre els diferents agents de la cadena productiva; La importància relativa dels aspectes immaterials com la marca i el disseny és creixent; La competència en la indústria és molt elevada, tant en el mercat interior com en la resta; Els efectes associats a la competència global i als processos de localització - deslocalització, així com l’elevat component laboral comporten la necessitat de localitzacions estratègiques, tot considerant el valor afegit i la capacitat d’innovació de cada part del procés; El tèxtil i la confecció, com exponents i fonaments de la moda, en un context altament competitiu i canviant, tendeixen a obtenir la credencial que atorga ’la marca’; La competència entre les marques, i els territoris, obliguen a fortes inversions per afrontar la competència creixent entre regions, i la problemàtica de les falsificacions, i a la vegada la necessitat permanent d’innovació. Addicionalment als anteriors aspectes, el sector tèxtil i de la confecció, és a la vegada un sector clau en quant a component cultural, al transmetre i a impulsar els valors implícits de la ’moda’, la qual integra aspectes associats a valors com la desuniformització, el poder, la vanitat, la bellesa, la qualitat, o la sostenibilitat entre altres. La moda és tendència que abasta textures, patronatges, models i colors, tota una sèrie de components que fan que les persones es sentin còmodes i psíquicament en harmonia amb si mateixes i l’entorn. Aspectes que conformen que la moda sigui quelcom extremadament important, una importància incrementada per una societat on es prima la imatge, i es valora la seducció i l’elegància des de la singularitat. La indumentària, igual que els complements, s’han convertit en indispensables per a tot aquell que vulgui "estar a la moda", els productes tèxtil, i els complements més tradicionals, estan en constant canvi per adaptar-se a les noves tendències. Un conjunt d’aspectes que comporta que els dissenyadors siguin reclamats arreu amb una força fins fa poc desconeguda, amb la finalitat de donar als productes segell creatiu i identitat, de tal manera que condicionin les decisions dels consumidors. Dissenyadors tèxtils i de moda que concebin i elaborant productes garanteixin l’existència d’una indústria en un món global, i generin atenció cap el propi territori, conseqüentment cap a la resta de productes que s’elaboren en el mateix, i als serveis turístics i culturals, conseqüentment la generació de plusvàlues, riquesa, dinamisme i progrés. En front aquest fets, de ben segur, a menys que s’hagi perdut la capacitat de treballar i de canalitzar el talent cap el procés innovador, ningú pot negar la gran importància del sector tèxtil i confecció, i que aquest és la punta de l’iceberg de les tendències i la modernitat mercès a la creativitat i el talent. Com tal requereix una atenció especial, una atenció que no pot ignorar el paper cabdal de les escoles de disseny i dels alumnes, futurs dissenyadors, que en elles s’esforcen per adquirir els procediments i mètodes que possibilitaran canalitzar el seu talent creatiu cap el sector industrial, que ha estat, és i serà peça clau en la innovació i la generació de valor. Antoni Garrell i Guiu Sabadell 9 de gener de 2010