Destacats
26 Setembre 2009
Plàstic-dependència i reciclatge

Fa uns dies, com qui vol fugir de les contínues notícies sobre la crisis econòmica mundial, i les seves terribles conseqüències sobre l’ocupació i les perspectives de futur, vaig assistir a una conferència sobre la disponibilitat i el cost de les matèries primeres, la malversació sistemàtica de recursos, i l’ús abusiu del plàstic. En el col·loqui, arrel d’una pregunta sobre els derivats del petroli, el ponent va parlar de "l’illa" que sua en el Pacífic formada en un 80% per residus plàstics i que, amb un pes de 3,5 milions de tones, té una superfície com França. Un volum immens de residus de difícil eliminació mentre es mantingui la plàstic-dependència. Un fet que s’allargarà si considerem que la complexa situació actual fa que es relaxin les politiques encaminades a disminuir el seu ús, com és el cas de la moratòria que s’ha aplicat a Espanya en el "Plan Nacional Integrado de Residuos 2008-2015", que ha ajustat la prohibició de les bosses de plàstic a una reducció del 50% a partir del 2010. El torn de preguntes va derivar cap a els residus tèxtils i el fet de que sols a Espanya cada habitant llenci a les escombraries entre 7 i 10 kilograms de roba usada, el que representa el 4% del total dels residus domèstics segons el Ministerio de Medio Ambiente. Una gran quantitat de residus que obliguen a analitzar que es converteixin en nous recursos útils, evitant que s’acumulin els abocadors tot generant a mig termini residus de difícil eliminació. Reciclar és quelcom indispensable, i una necessitat creixent en un món on les matèries primeres incrementen el seu cost, ja que permet disminuir la seva demanda i a la vegada preserva el planeta de la contaminació i l’explotació abusiva. Serveixi com exemple que la reutilització dels residus tèxtils pot reduir la necessitat d’obtenir quantitats més grans de fibres naturals verges, un fet que evitaria el increment de la desforestació per a disposar de noves terres de cultiu o explotació ramadera, tot disminuint l’ús de substàncies químiques sintètiques com els herbicides, plaguicides o fertilitzants que tenen una gran capacitat contaminant. Uns residus que poden ésser no sols emprats per a generar novament fil, també per a omplir seients de cadires i coixins, per a fabricar plaques aïllants acústiques o tèrmiques, en l’elaboració de productes Geotèxtils que aporten estabilitat als terrenys, o per elaborar biomassa fertilitzant i disminuir l’ús de fertilitzants sintètics. Al sortir de la conferencia, vaig adonar-me de les noves possibilitats que s’obren en el sector del reciclatge, "recuperar en lloc de llançar" obre noves oportunitats de futur, al donar una segona vida útil als productes o poder ésser utilitzats com a matèria primera. De ben segur en aquest moments on tot es qüestiona, on s’està dibuixant un nou escenari mundial en quant a desenvolupament econòmic i social, les oportunitats que obre el reciclatge en quant a generació d’ocupació i valor no són menyspreables, i haurien d’ésser considerades. Els esforços en recerca en aquest camp efectuats simbiòticament amb empreses amb capacitat de desenvolupar i aplicar processos productius de ben segur són requerits, i els resultats a obtenir són tan esperançadors com els que dia a dia s’obtenen en les energies renovables. Antoni Garrell i Guiu 25 de setembre de 2009.