Destacats
28 Gener 2010
Nous materials per a una nova visió Tèxtil

Trobem Materio (www.materio.com) a Paris, Material Connexion (www.materialconnexion.com) a Holanda i Mater (www.materio.es) a Barcelona, per citar alguns. La proliferació d’aquests materials suposa una forma d’expandir les tecnologies i els seus potencials usos en noves àrees, a més de posar de manifest la importància dels mateixos com a punt de partida pel disseny d’un objecte, peça o espai. En el cas del sector tèxtil, el creixent interès per la investigació i la innovació en aquest camp, ha desembocat en un període de col·laboració i transferència de coneixements entre diferents disciplines com l’electrònica, la informàtica, la química, l’enginyeria o la biologia i el tèxtil. Aquestes "contaminacions" han permès un gran avanç, sobretot des del punt de vista del Disseny. Els nous materials estan transformant la visió del tèxtil i ampliant les seves possibilitats alhora que modifiquen el paper que els teixits juguen en les nostres vides, expandint-lo més enllà de la necessitat bàsica de cobrir-nos el cos, si parlem del disseny de peces. Disciplines com la Nanotecnologia (camp de les ciències aplicades dedicat a la manipulació de la matèria a una escala menor, un nanómetro és la milionèsima part d’un metre) permeten dotar als teixits de propietats avançades com l’efecte d’auto-neteja. Aquesta propietat s’aconsegueix mitjançant un acabat de nano-esferes que proporciona una fina estructura en la superfície del teixit que impedeix que traspassi qualsevol substància com aigua, oli i altres líquids. Una altra mostra de materials tèxtils amb un alt grau de funcionalitat, són els teixits emprats com implant quirúrgic. L’empresa britànica Ellis development, s’ha especialitzat en la investigació de tèxtils per al desenvolupament de nous implants que reparen músculs i ossos. Una de les tècniques que empren per al desenvolupament d’aquests implants és el brodat, tecnologia utilitzada actualment en el disseny de teixits i peces, en la qual uns fils es cusen sobre una base flexible, generant formes complexes. Aquesta tecnologia permet una precisa col·locació de les fibres i fils, amb una estructura concreta, perquè l’implant actuï tal com s’ha dissenyat. A més, les fibres que els componen, són biodegradables, de manera que una vegada feta la seva funció, es degraden sense deixar restes. Són materials molt lleugers, adaptables i biodegradables, amb els conseqüents beneficis mediambientals. Un exemple menys funcional però no per això menys apreciable, és l’utilització del nitinol en el teixit per a generar un moviment del mateix. El nitinol (acrònim de Ni-Tu-Naval Ordnance Laboratory) és un aliatge de níquel i titani, que va ser descoberta en els laboratoris de la marina nord-americana i que posseïx unes propietats de memòria de forma molt potents. Aquestes es manifesten quan, després d’una deformació plàstica, el material recupera la seva forma després d’un escalfament suau. Un equip multidisciplinar d’investigadors canadencs, van desenvolupar uns teixits que incorporaven, entre altres materials, l’aliatge de niquel i titani. Tal com s’explica a la pàgina web del projecte (www.xlabs.net), el nombre d’aplicacions d’aquest material, ha anat augmentant en els últims anys, sobretot en el camp de la medicina, amb el desenvolupament d’aparells dentals que exerceixen una pressió constant sobre les dents. Si escau, van explorar les diferents formes del nitinol i la seva integració en els tèxtils. El resultat va ser una col·lecció de 5 peces electròniques que utilitzen l’aliatge de memòria de forma per a moure’s sobre el cos amb moviments lents i orgànics. La idea d’integrar aquest component en el tèxtil és una manera òbvia d’arribar a el canvi de forma i generar teixits sensibles. Són només alguns exemples que llancen noves visions sobre el tèxtil i constata el gran avanç que s’està produint en el sector. La col·laboració amb disciplines alienes al mateix, dóna lloc a innovacions tan potents com les anteriorment citades. En aquest sentit, sembla que el futur dels tèxtils passa per pensar i treballar des de la interdisciplinarietat. Marina Castán. Professora de l’ESDi - Departament de Moda