Destacats
18 Abril 2013
Milà: Els interiors del futur

Entre el 9 i el 14 d’aquest mes es va celebrar a Milà el Salone Internazionale del Mobile. Pels seus més de 530.00 metres quadrats i prop de 2.000 empreses participants, hi han passat al voltant de 300.000 habitants de 160 països diferents. Amb aquestes xifres és normal que estigui considerada com la més important a nivell mundial dins del sector del mobiliari. A més, aquest any han coincidit, en el mateix recinte, les fires biennals d’Euroluce i SaloneUficcio, dedicades a la il·luminació i l’equipament d’oficina respectivament. Aquest any la fira es presentava amb l’eslògan d’Interiors of tomorrow, cosa que, al meu entendre, no s’ha vist per enlloc. El que sí que s’ha demostrat amb l’iSalone és que les fires no valen sense les seves estrelles, de la qual cosa sembla ser que s’han assabentat les grans empreses del sector del moble i la il·luminació. No hi havia cap gran empresa que no presentés algun producte en mans d’un dissenyador estrella. Per exemple, Kartell presentava un gran estand semblant al Taj Mahal amb aparadors, cadascun d’ells dedicat als seus grans fitxatges (Patricia Urquiola, Philippe Starck, Nendo, Konstantin Grcic...). I igual que Kartell, altres empreses com Morosso, Magis, Danesse o Cossina entre d’altres aportaven com a solució al futur productes creats pels seus grans dissenyadors; és a dir, disseny elitista amb nom com a solució per a sortir de la crisi. Però el cas més peculiar és el de l’empresa suïssa Vitra, que a part de l’anteriorment dit (en aquest cas amb els germans Bouroullec i Hella Jongerius) el 80% del que va presentar al saló varen ser els seus grans clàssics (Jean Prouvé i els Eames), que han estat redissenyats en els seus materials, colors i variants, com a gran aportació. A més, sembla que les grans marques hagin apostat per la realització de peces escultòriques com a eina per a sortir de la crisi, productes que no se sap si són de producció en sèrie o productes de passarel·la produïts en edicions limitades destinades a la cara més elitista del disseny de producte. Com ja va sent habitual, al mateix recinte es va celebrar el SaloneSatellite on s’exposen joves dissenyadors de no més de 35 anys. Enguany es presentava sota el lema d’Artesania i disseny: junts per la indústria. En aquest saló s’han pogut veure productes més innovadors i interessants que en el del seu germà gran tot i que dintre del SaloneSatellite tots seguien la mateixa línia, productes que es regeixen per la moda de l’"ecodisseny-sexy" en què sembla que només es permet utilitzar fusta sense lacar o pintar, suro i acer lacat en blanc, verd o blau pastel. Al meu entendre, com a visitant i professional del disseny, el més interessant de la setmana del disseny de Milà es cou als barris de la ciutat, concretament en els de Brera, Ventura / Lambrate i, sobretot, a Tortona. S’hi organitzen festes entorn del disseny i l’art, workshops, presentacions de productes, instal·lacions, pop-up stores, conferències i els showrooms de les firmes més prestigioses, i els estudis obren les seves portes al públic i els museus dedicats al disseny són gratuïts durant tota la setmana. És aquí on es formen sinergies multiculturals i pluridisciplinàries que creen el brou de cultiu per a futurs productes, aportant, al meu entendre, molts més estímuls que el Salone Internazionale del Mobile en si. És molt interessant veure com Milà es transforma durant una setmana en el gran teatre del disseny, on es pot veure el millor i el pitjor d’aquest art. Animo els estudiants de disseny de producte, interiors i integració multidisciplinària que es deixin caure per aquesta gran ciutat durant dos o tres dies en les properes edicions de la fira, no us en penedireu.