Destacats
21 Març 2012
Menystenir la Recerca és hipotecar el futur

Les declaracions sobre la importància del R+D+i és quelcom usual en els responsables públics i els responsables de competitivitat de les empreses, però si s’enquadren en els imports de les inversions la realitat és un altra. Les empreses no acaben d’interioritzar la importància de la inversió en recerca a llarg termini, a excepció de la indústria que desenvolupa gairebé el 80% de la innovació privada; i els pressupostos generals de l’Estat no fan més que disminuir des de 2009, en aquell any la xifra va fregar els 4.200 milions d’euros i si es compleixen les previsions al 2012 serà de 2.860 milions. Unes xifres molt baixes si considerem els diners dedicats a salvar entitats bancàries, a cobrir les despeses per decisions negligents, a preservar prebendes de col·lectius privilegiats, o a sostenir activitats i infraestructures sense cap tipus de retorn. Davallada pública i privada en R+D+i que han portat a l’Estat espanyol a ocupar, segons el darrer informe de la Comissió Europea, la posició 19 en el rànking europeu de innovació, molt lluny dels països més innovadors com Suècia, Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, i encarà molt més lluny dels Estats Units, Japó i Corea del Sud. Una disminució de quasi 1/3 en la inversió pública en R+D, mentre altres països segueixen incrementant-la a pesar de les dificultats pròpies de la crisi, és llançar a l’escombraria l’esforç d’anys en posar en marxa l’autèntic vehicle cap el futur. És també impedir convertir el talent dels milers de joves en la força per vertebrar un mon més competitiu; és frenar la requerida regeneració de la comunitat científica i obligar a l’emigració a investigadors als que s’han dedicat esforços i recursos. I el que es més preocupant recaure en l’egoisme de preservar la precarietat del present, tot retornant al "que inventin els altres", o el que és el mateix reiniciar la senda cap un futur de pobresa, mentre una gran part de la ciutadania ho ignora, i la premsa no li presta l’atenció requerida. La globalització, i l’economia del coneixement, requereix amb urgència polítiques per dotar de més competitivitat a les empreses. Per fer-ho necessitem actuar en dos fronts. El primer és no permetre que les inversions en R+D+i públiques disminueixin; i el segon és potenciar que les empreses incorporin talent amb la finalitat de poder innovar, créixer, generar llocs de treball i assolir l’èxit. Que la dotació en R+D dels pressupostos de l’Estat hagin disminuït un 31,5% des de 2009 és la pitjor solució per sortir enfortits de la crisi. És precís preservar, i augmentar, la inversió en R+D+i és la única via per no hipotecar el futur post crisi. Per aquest motiu és moment de no menystenir el talent dels joves amb una sòlida formació i compromesos amb els canvis i el futur, és moment, fugint del cofoisme, d’aplicar l’esforç arrelat amb el sacrifici i la perseverança en superar fites complexes, tot acceptant el risc del nou, que implicar innovar en el sí de la incertesa. Cal despertar i acceptar la responsabilitat, i el compromís, que tots tenim en mantenir i potenciar l’excel·lent sistema de recerca i innovació de l’Estat, tot assumint que menystenir la recerca és l’evidencia més gran dels que ancorats en l’egoisme hipotequen el futur. Antoni Garrell i Guiu. 18-març-2012.