Destacats
15 Febrer 2013
Les nostres empreses i emprenedors tenen futur?

Una primera resposta a la pregunta de si LES NOSTRES EMPRESES I EMPRENEDORS TENEN FUTUR, ens podria portar a dir No, ja que: - 1 Milió de microempreses /autònoms sol-liciten ajornament d’impostos - Gairebé 1 milió de persones desenvolupen activitats "fantasma" (fora de tota regulació) - 620 milions d’IVA pagats a l’Estat i encara no cobrat per petites empreses - Uns 5.000 milions · pendents de pagament per les administracions a petites empreses - En el darrer any 500.000 autònoms han cessat la seva activitat - 7 de cada 10 sol-licituds de finançament són denegades pels Bancs - El 40% de les sol-licituds de finançament són menys de 8.000·. - Segons la U.E., són requerits 47 dies per crear una empresa en Espanya - Facilitats per fer negoci a Espanya: posició 44 / 185 segons el ranking ’Doing Business 2013′ del Banc Mundial (països U.E: 12/17 per davant de (46), Luxemburg (56), Itàlia (73), Grècia (78) i Malta (102). Però més enllà del valor de les dades que condueixen en un primer anàlisi a donar una resposta negativa a la pregunta, no es pot negar que, sense empresa no hi ha futur, i a la vegada cal reconèixer que són les organitzacions productives les que aporten valor als recursos, i fan possible convertir el progrés tècnic i científic en progrés social. Cal afirmar que Sense empreses sols hi ha desert, pobresa, i lligams immobilitzats al passat. Cal dons, buscar el rerefons del problema, i reconèixer que a més a més de les dificultats pròpies d’un Estat on no s’ha cuidat ni a la industria productiva ni als emprenedors, la majoria de persones del nostre país, no han desenvolupat la capacitat de saber escoltar els sorolls dèbils de l’entorn que marquen l’esdevenidor, no han descobert que quan el soroll dèbil esdevé un clam l’oportunitat s’ha esvaït. Tampoc es pot negar que ser emprenedor/empresari fou, és i serà un desafiament sols abordable per aquells que assumeixen que: no hi ha emprenedoria sense acceptar que, en la carrera vital emprenedora, és un lloc on hi ha fracàs, frustració, renovació, èxit, gènesi, dol, traïció, lleialtat,…, en definitiva el binomi Èxit"fracàs. Tot acceptant que l’empresa no sorgeix per generació espontània, cal un procés continuat de millora i creixement permanent: L’empresa d’avui és l’emprenedor de d’ahir. Ja que: L’emprenedoria (startup) és a l’Empresa com la Teoria és la forma suprema de la praxis. Les empreses són necessàries, però malauradament: L’ecosistema no facilita el sorgiment d’empreses, i les actituds i aptituds no són les requerides. En aquesta complexa situació cal preguntar-se que comporta emprendre i ser empresari, la resposta rau en comprendre i interioritzar 11 aspectes: 1. Acceptar que l’emprenedoria és el camí per millorar la qualitat de vida col-lectiva, assumint el risc tot esperant guanys diferencials i significatius. 2. Reconèixer que no hi ha emprenedoria sense acceptar binomi: Èxit " fracàs 3. Aplicar simbòlicament reflexió i acció; gestió i administració, innovar i consolidar, teoria i practica. 4. Assumir que sense capacitat de concreció del pensament no hi ha emprenedor. 5. Visualitzar anticipadament el producte/servei que es vol produir/prestar. 6. Valorar la Intel-ligència: sense ella no hi ha capacitat d’observar, analitzar, reflexionar, discernir i concloure. 7. Ser un mateix en l’equip: diluir la seva essència en la força de l’equip guanyant-se, des de el talent i la cooperació, el lideratge que fuig de la jerarquia del mana, per guanyar el compromís de la lleialtat 8. Buscar l’èxit sostingut, foragitant el despotisme, d’intolerància i l’aïllament, que no vol dir caure en l’extrem de la bonança. 9. Interioritzar que la societat esta hiperconectada, és mediàtica, permanentment accelerada, oberta i impulsiva. 10. Navegar simbiòticament entre el binomi pensament / sentiment: el pensament es requereix temps, el sentiment es instantani i intuïtiu. 11. Reconèixer la impresindibilitat de la gestió: interioritzar el cicle: Medir, Comparar, Actuar, tot identificant els paràmetres que permetin la medició, els marcs referencials, i disposant de les eines o palanques d’actuació requerides Certament ser emprenedor comporta tenir moltes qualitats, i a la vegada NO SER certes coses, un emprenedor/empresari: NO pot ser Insensible; NO és pot aïllar ni actuar des de la solitud; No és s’aferra on viu (mira al mon); No s’atura, No accepta els impossibles ja que sols són reptes a superar. I a la vegada amb un anàlisis rigorós d’oportunitats i capacitats donar resposta encertada on es pot i cal actuar. La resposta sens dubte és on hi ha sorolls dèbils que marquen l’esdevenidor; On tenim capacitat i coneixements, recordant que no hi ha sectors madurs en tots cas empreses (empresaris) que no saben innovar; i en les demandes latents existents arreu. Podem concloure que a pesar de les enormes dificultats es pot afirmar que certament les empreses i emprenedor tenen futur ja que hi ha espais d’oportunitat. Ara bé els emprenedors i els empresaris han de ser persones que fitxen la mirada en el mon (fugint del localisme immobilitzador), que busquen superar l’impossible (innovant), que fan més amb menys per preservar el futur (sostenibilitat com a principi), que treballen en equip amb lleialtat (accepten la potencialitat de la simbiosis multidisciplinari), i saben que les fites diferencials sols s’assoleixen amb esforç, constància, sacrifici i determinació. 15.01.2013