Destacats
30 Gener 2008
La creativitat requereix llibertat i horitzons

Un nou any s’inicia, al igual que els altres amb continuïtat plena, sense canvis significatius respecte l’anterior i amb les problemàtiques climàtiques pròpies de la sobreexplotació planetària, tal com s’evidencià fa tres setmanes en la cimera de Bali, crisis energètiques que trenquen l’inestable equilibri econòmic generant inflació i disminució del ritme de creixement, i pèrdues de competitivitat per part d’algunes empreses que no disposen d’innovació diferencial especialment en producte. Però per difícil que sembli l’escenari, les oportunitats i possibilitats son impressionants com any darrera any s’evidencia per tots aquelles que son capaços de canalitzar la capacitat creativa especifica dels humans, i molt especialment la dels dissenyadors que amb la seva tasca poden atorgar la competitivitat a les empreses, facilitar que l’avens tècnic i científic esdevingui valor perceptible per la ciutadania, i a la vegada que el desenvolupament present no hipotequi l’esdevenidor. Una capacitat creativa, una vertebració de futur, què, de la mateixa manera que els humans no podem sobreviure al néixer sense l’ajut d’adults, requereix que sigui desenvolupada cooperativament. És a dir, que els dissenyadors treballin amb equips associant-se i collaborant arrel de la complexitat dels requeriments que regeixen els productes i les exigències derivades de la problemàtica de la sostenibilidad i la sobreexplotació planetària. Un treball en equip que comporta identificar tant les regles del joc per relacionar-se de forma escaient, útil i assenyada amb altres disciplinés, com tenir la capacitat d’adquirir de forma continua els coneixements bàsics de l’ecosistema i els seus potencials, tot dominant les eines i els instruments amb els que s’articula l’activitat. Vivim en un món complex que obliga als creatius a conjugar una dualitat: per un costat l’eliminació de les pors i les mancances que ens frenen i impedeixen el treball plural aportant el millor d’un mateix, com escrivia Lucreci, alumne avançat del filòsof grec Epicur, en el seu poema ’De la naturalesa de les coses’: "Cal identificar i destruir la por per Aqueronte, el riu de l’ínfern que, penetrant fins el més fons del nostre cor enverina la vida humana", i per l’altra banda saber conjugar llibertat amb compromís . Ja que únicament amb llibertat i sense pors la capacitat creativa aflora i esdevé el vehicle cap el benestar individual i collectiu. I el compromís amb els altres ens assegura no tancar-nos en nosaltres mateixos sense pensar en les necessitats de l’entorn. Aquest es el gran repte per imaginar i construir el futur: disposar de creatius lliures i compromesos, que superant la por en la recerca de la integració a priori impossible, sorprenen cada dia fent realitat avui la utopia d’ahir. Però disposar dels mateixos no es suficient, cal que el seu potencial creixi i es converteixi en valor, en productes, en progrés i en benestar, el que vol dir que sense horitzons que facilitin el desplegament de la seva capacitat res es possible. Construir espais i dibuixar horitzons reptadors es sens dubte el gran desafiament en un model econòmic fonamentat amb petites i mitjanes empreses, unes empreses que requereixen del talent dels creatius però que no disposen avui de la capacitat de gaudir de les seves imprescindibles aportacions. Establir horitzons comporta facilitar la capacitat emprenedora, especialment als joves, establir marcs de cooperació entre ells i les altres disciplines científiques, saber dotar-se d’estructures d’intercanvi de serveis en el marc de les organitzacions empresarials, tractar el disseny amb les mateixes polítiques que s’apliquen a la innovació tecnològica, facilitar l’establiment de la cooperació interprofessional, i, molt especialment, entendre que la innovació és innovació en la mesura que aporta valor diferencial en el mercat, i aquest només s’assoleix amb les productes. Uns productes que neixen en la ment dels creatius i es configuren amb el concurs simultani i coordinat de la resta d’agents imprescindibles per assolir la competitivitat i el reconeixement del mercat. Llibertat sense pors amb horitzons de futurs clars, recerca i innovació amb esperit crític i constructiu és el que aporta valor i futur, i amb la convicció que es possible encetem un nou any compromesos en fer-ho possible cadascun des de les nostres responsabilitats i obligacions, que de ben segur des de l’ESDi en son moltes. Antoni Garrell i Guiu Director general Fundació per L’ESDi