Destacats
14 de novembre de 2013
La ciutat i l’espai públic

És una realitat indiscutible que vivim en un moment de reflexió sobre la ciutat i l’espai públic.
D’un temps ençà que escoltem parlar d’smart cities. Segons la Barcelona Ciutat Intel·ligent, no existeix una definició exacta però s’atreveix a fer una aproximació afirmant que les smart cities són anomenades intel·ligents, "capaces d’aplicar les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) a la mateixa ciutat per tal de proveir-la d’una infraestructura que en cert grau garanteixi un desenvolupament sostenible, un increment de la qualitat de vida dels seus ciutadans, una major eficiència dels seus recursos (tan de tipus humans com energètics) i una millor participació ciutadana." 


Domenico di Siena (arquitecte, urbanista i investigador) sovint fa palesa la seva por a aquesta perfecció plantejada i qüestiona el veritable funcionament de les smart cities. Segons Di Siena el ciutadà es converteix en un agent consumidor, un usuari a qui no se li permet participar activament en la transformació dels espais públics. Només se li ofereix un ventall (limitat) de possibilitats sobre les quals poder escollir. Per tant, no parlem de construcció sinó d’elecció.
Di Siena proposa una ciutat viva, sensible, que anomena Sentient City. El motor d’aquesta ciutat és el ciutadà que amb l’ajuda de la Tecnologia acaba construint el seu propi territori. En aquest cas, parlarem de construcció i no d’elecció.


Tanmateix, la sociòloga i investigadora de gran prestigi internacional, Saskia Sassen, no dista molt de la visió de Domenico di Siena. Durant una entrevista afirmà que "la ciutat és un sistema complex però inacabat. És aquest estat incomplet el que permet a les ciutats la possibilitat de sobreviure segles. Aquests sistemes intel·ligents tancats vulneren aquesta capacitat de supervivència".

 

Podeu llegir l’article sencer aquí:




Laia Feixas