Destacats
02 Novembre 2010
L’humor com un recurs intangible en disseny pel desenvolupament local

[...] "ASSIST 2010, l’Escola d’Estiu de les Arts i les Ciències per la sostenibilitat a la transformació social", que es va dur a terme a Gabrovo, Bulgària, del 21 al 27 d’agost de 2010.

hum ...! humor humà d’humil humus

Alguns autors [1] suggereixen que les expressions "humor", "humà" i "humilitat" comparteixen la mateixa arrel indoeuropea, ghom-("humus"), relacionada amb el líquid i la terra. A la fisiologia antiga i medieval, l’humor va ser considerat com "qualsevol dels quatre fluids del cos" (sang, flegma, còlera i malenconia o bilis negre) la proporció relativa va ser ideada per determinar l’estat d’ànim (humor). En conclusió, el bon humor estava lligat a una bona salut. Per tant, l’etimologia ens dóna les claus principals per a la nostra primera aproximació conceptual a aquest taller. Amb altres paraules, el repte consisteix en com es (re-) connecta l’humor (la salut, el riure, el ser-així, equilibrat) amb l’humà (societat, cultura, valors), la humilitat (de baix cap a dalt, la modèstia [2]) i humus (territori, el procés, el pensament del cicle de vida) com un principi projectual en Disseny pel Desenvolupament Local.

Dissenyar de vèrtex a vòrtex, de "la cosa" a "La Cosa"

Seguint la línia de les perspectives transdisciplinàries emergents que abasten complexos fluxos de recursos (materials, energia, informació, coneixement, gent ...), el Disseny està evolucionant des d’un enfocament tradicional (vèrtex) cap a un catalitzador de la innovació sistèmica (vortex). Es pot considerar com un tipus de meta-disciplina útil per contribuir als processos de recerca de paradigmes emergents per al benestar, com ara la sostenibilitat. Per això els processos de disseny pel desenvolupament local poden ser definits com una activitat estratègica referida a diferents nivells disciplinaris (serveis, comunicacions i productes) per promoure processos d’innovació sistèmics (mediambiental, social, econòmic, tecnològic) dels recursos territorials. D’alguna manera, el que es pretén és una recuperació conscient, etimològica pel significat original de "la cosa" (The Thing); "The Thing" eren les assemblees de govern a les antigues societats germàniques formades pels pobles lliures de la comunitat reunits a un lloc anomenat "thingstead" (podria ser perfectament aquesta Escola d’Estiu). En anglès, aquest terme era reconegut entorn l’any 685 com "assemblea", i el sentit com a possessions personals com "objectes", "articles", van aparèixer per primera vegada l’any 1300 [3]. Així, el punt de partida per nosaltres, constituït com una "comunitat d’aprenentatge" és el co-disseny d’idees, propostes i escenaris futurs desitjables en un entorn colaboratiu. El Disseny entès com un conjunt soci-material, com un camí, tant físic com mental.

Hipòtesi de treball: l’humor com un recurs local immaterial

L’humor és un patrimoni cultural immaterial. Es pot intercanviar de forma gratuïta, sense consumir recursos materials, ni generar residus, i actua com un catalitzador de benestar. Els ciutadans de Gabrovo es caracteritzen pel seu sentit de l’humor únic. Són considerats bons estalviadors i negociants, a causa de la crisi històrica, que els ha obligat a aprendre com aconseguir quelcom del no-res amb humor, una lliçó profitosa per fer front als paradigmes emergents. Avui dia, la ciutat és reconeguda com a capital internacional de l’humor i la sàtira, reforçada per institucions culturals com la "House of Humor and Satire" (www.humorhouse.bg) per a qui "el món dura perquè riu". En aquest sentit, la nostra hipòtesi de treball durant el taller serà l’humor, considerant-lo com un recurs local pel desenvolupament local a múltiples dimensions, però més específicament a aquestes dues:
  • Social, intangible: Ezio Manzini sosté que avui, sota el paradigma emergent de la sostenibilitat, cal generar nous significats de "estar-bé". Segons les seves paraules és possible aconseguir nous estàndards de l’anomenat "benestar", a través de "menys consum de recursos", i "més sociabilitat": + Benestar = - Recursos + sociabilitat. Adaptant aquesta equació a fins pràctics, l’humor és un valor positiu, és un dels més clars exemples de com aconseguir el benestar consumint menys recursos i sociabilitat. Durant el Campus s’exploraran mecanismes mentals, emocionals i mecanismes socials per l’humor, aprofundint en el seu potencial per canviar el comportament i les preocupacions, que es traduirà en dinàmiques, performances i altres activitats en viu.
  • Material, tangible: (El disseny com el procés per obtenir un artefacte): Derivat d’allò social, els reptes que tractarem de donar una resposta són: Com dissenyar souvenirs? (Com una forma de sintetitzar els valors territorials), basat en l’humor i sota paràmetres de sostenibilitat (social, ambiental, econòmic i institucional). Per exemple: Podem dissenyar un record que abasti els criteris ambientals (ecodisseny en el sentit de tenir en compte tot el cicle de vida: amb matèries primeres locals i segures, una producció neta, distribució eficient, un bon ús, escenaris adequats per al fi de la vida, el compliment de les normes ISO 14.066...), els criteris socials (treballant amb empreses d’economia social, la integració de persones amb discapacitat, sense discriminació, disseny per a tothom -la transmissió de valors i evitant la frivolitat-, els criteris econòmics (concebuts i / o produïts localment, amb proveïdors regionals, generant llocs de treball qualificats, evitant els monopolis, distribuint sectors d’ocupació...), criteris institucionals (promovent compres sostenibles entre les institucions públiques com responsables del 20% del PNB europeu, la promoció de plans estratègics en aquest camp...)

Objectius previstos i resultats:

Objectius docents:
  1. Introduir la teoria i pràctica del "Disseny pel Desenvolupament Local" al desenvolupament d’habilitats per buscar el potencial ocult dels recursos endògens.
  2. Disseny ecològic: Per mesurar i avaluar els impactes ambientals, socials i econòmics sobre els productes, serveis i els seus processos.
  3. Desenvolupar habilitats -comunitàries bàsiques- de mapeig i visualització.
  4. Acostumar-se a un enfocament de dinàmic de "comunitat d’aprenentatge".
  5. Per riure. El riure i l’humor entès com una eina, un mitjà i una fi en si mateix
Resultats desitjats:
  1. Suport conceptual i pràctic cap a un pla estratègic de dinamització local partint de l’humor.
  2. Generació de mapes de fluxos comunitaris que exploren recursos locals, enfocaments de producte-sistema, i anàlisis del cicle vital (LCE). Poden ser dibuixats a documents o, depenent de les condicions del lloc, orígens de persones, etc., convertit en una coreografia representada a un espai o un altre.
  3. Alguns prototips ràpids, exemples objectuals i "performàtics" generats durant el procés.
  4. Enregistrament fotogràfic i videogràfic del procés, utilitzant tècniques com entrevistes, l’observació en profunditat dels participants, etc.
  5. Un blog del taller on tots els documents consultats estiguin disponibles per ser descarregats amb anterioritat a l’Escola d’Estiu i on el treball generat pugui ser publicat.
Carlos Jiménez Martínez Director del Departament de Producte i Interiorisme Escola Superior de Disseny, ESDi