Destacats
28 Juliol 2008
L’arc i les pedres

Ara bé, si aquests principis han de estar presents com a ideari d’una escola , és la seva vida diària, alimentada per classes, conferències, converses, reunions, projectes, grups d’estudi, cursets d’estiu, protagonitzada per els seus professors i alumnes, la que activarà, contrastarà i de manera gairebé permanent, reformularà aquells principis. Per aquesta raó afirmem que una escola és un projecte al que li donen vida els seus membres (professors, alumnes, equip de direcció), i la imbricació dels dos factors és tal que no pot existir una cosa sense l’altre. No hi caben doncs actituds descompromeses, ja que som allò que fem, i tots i cada un de nosaltres des del nostre lloc estem aportant i configurant un model d’escola. Assumir aquesta responsabilitat vol dir per exemple que si com alumnes som passius a classe estem configurant una escola sense participació, o si com professors no afavorim l’esperit crític i la recerca, determinem un tipus d’ensenyament autoritari i si no treballem en grups ens inclinem cap a una educació individualista. Es a dir, tots som responsables d’allò que tenim i tindrem. I és des d’aquesta concepció que entenem que fer escola és una tasca complexa i enriquidora: estem construint una part considerable de la cultura d’un país i d’una generació, i en bona mesura si volem un món més humà dependrà de si sabem fer de nosaltres unes persones sensibles, responsables i solidàries. Anna Papiol