Destacats
16 Gener 2013
I tu ... de quin color pintes la teva vida?

Des que som petits, acostumar-nos a identificar-nos amb un color determinat. I de forma gairebé inconscient aquest to és el que tenen els objectes que més interès ens desperten. Aquesta tendència que, aparentment, és inconscient serà present en tots els actes de decisió de color de la nostra vida. Cada color té matisos que els converteixen en objectes, vivències i sensacions que fan que cada un de nosaltres, sense saber-ho, tinguem una memòria personal dels colors, i les variants cromàtiques que els defineixen. Per això, cada color ens permet identificar molts trets de la nostra personalitat i, alhora, posar de manifest les nostres pròpies inquietuds. Al llarg de la nostra trajectòria vital, el to es suavitzarà, es matisarà, es modificarà, però la gamma forma part de la nostra enciclopèdia personal i és un dels elements identitaris de cada individu. Com a element de comunicació no verbal que és, el color permet identificar cultures, estats d’ànim o circumstàncies socioculturals de les diferents comunitats. D’aquesta manera, els països situats a l’hemisferi sud acostumen a tenir una predilecció per les tonalitats més brillants i forts, mentre que els països del nord prefereixen els tons més suaus. La climatologia, com influeix en les formes de vida, és present també en el color amb el qual es defineixen les diferents societats. El color, a més, té atribuïdes unes propietats que es transformen en efectes sobre les persones. Per això, mai pintaríem un hospital de color vermell, ni un local d’oci nocturn de blanc. En aquest sentit, el color esdevé un element clau per al disseny d’interiors i també per als productes de consum que apareixen al mercat. Les sensacions que provoca en l’individu cada color fa que a cada to se li atribueixin unes propietats diferents. D’aquesta manera sorgeix la cromoteràpia, com a disciplina que intenta beneficiar l’estat d’ànim de les persones a partir de les propietats dels mateixos colors. El color vermell, per exemple, és el color que identifica el foc. La seva intensitat està relacionada amb la passió, l’agressivitat i la valentia. Es tracta d’un to propi de les persones apassionades, molt segures de si mateixes i que per res passen desapercebudes. També és el color més usat per les peces de roba i els productes de bellesa, com esmalt d’ungles o pintallavis, en èpoques de crisi perquè és un color alegre i passional. Les comunitats que tenen dificultats econòmiques, institucionals o estructurals acostumen a tenyir-se de vermell o de tons forts com a reacció davant el pessimisme social. Un altre dels tons més importants, el blau és un color relaxant i fins i tot fred. Es caracteritza per ser una tonalitat pròpia d’aquelles persones que tenen un temperament calmat, són celebrares i busquen la perfecció en tot el que els envolta. El blau també és el color de l’harmonia, de la tranquil - litat i de la protecció. Aquest hivern, el color blau Klein és un dels tons de moda. En el moment en què ens trobem, amb una tempesta política, econòmica i social complexa, aquest to s’empra en sentit positiu per buscar la calma de l’individu i de la pròpia Societat. El verd, declarat per Pantone com el color oficial de l’any 2013, és el to de l’esperança, de la naturalesa i de la calma. Es tracta d’una tonalitat que defineix les persones optimistes i amb un alt grau de compromís amb l’entorn en què s’ubiquen. En aquests moments, el color verd en totes les seves gammes impregna bona part dels aparadors de les nostres ciutats i ocupa un lloc destacat en molts guarda-robes. Si pintes la teva habitació de verd, independentment de "anar a la moda", faràs del teu espai un lloc de calma i serenitat en el qual poder concentrar-te, estudiar i reflexionar.