Destacats
16 Abril 2013
Història, innovació i disseny

Amb el terme "innovació" hem trobat una eina esperançadora per superar l’estancament, o les recessions, de les economies. Tots els dissenyadors, productors, venedors i consumidors usem la paraula "innovació" com a promesa d’un futur millor. Però, què és la innovació? Com podem detectar-la quan apareix? Pot una escola de disseny com ESDi ensenyar als alumnes a detectar si un artefacte, producte o sistema de disseny és innovador? La innovació ens assegura èxit empresarial o la reactivació de l’economia? Segons l’OCDE una innovació1 és la introducció d’un nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), d’un procés, d’un nou mètode de comercialització o d’un nou mètode organitzatiu, en les pràctiques internes de l’empresa, l’organització del lloc de treball o les relacions externes. Les activitats innovadores es corresponen amb totes les operacions científiques, tecnològiques, organitzatives, financeres i comercials que condueixen efectivament, o tenen per objectiu conduir, a la introducció de novetats. Cal afegir-hi, però, que no tot el que es presenta com a innovació és nou. El 2005 es varen presentar a Construmat les parets mòbils com una gran innovació de la indústria de la construcció (La Vanguardia, 2005). El que potser no sabien, els professionals que l’anunciaven, és que Gerrit Rietvelt ja havia dissenyat aquests elements arquitectònics l’any 1924 a Utrecht, a la casa Schröeder. El dissenyador ha de tenir paciència: innovació no és igual a èxit de vendes. Les innovacions no sempre tenen èxit en el precís moment en què neixen. Hi ha associat un alt component d’incertesa. Coneixem casos de la història del disseny, com el de l’arquitecte Le Corbusier, a qui se li varen rebutjar projectes com el Palau de les Nacions de Ginebra, el Palau dels Soviets de Moscou i la seu de l’Organització de Nacions Unides, tot i que aportaven aspectes innovadors per al disseny modern (von Moos, 1994). Potser, els principis projectuals sobre els quals es basaven, eren massa nous per ser acceptats per la societat. Les innovacions han d’estar necessàriament associades a la qualitat. Moltes novetats venudes com a innovacions no eliminen errors de producció, no trien els millors materials, les tècniques i processos de producció més adequats. La innovació implica inversió per aconseguir uns mínims estàndards de qualitat. L’Exposició Universal de Londres de 1851 és el primer referent històric on va quedar clara la necessitat de lligar innovació i qualitat. Els elogis rebuts a l’edifici Cristal Palace i a la secció expositiva de maquinària varen anar acompanyats de les crítiques negatives a la secció d’arts decoratives; per la poca qualitat dels productes exposats. En trobem un altre referent a l’any 1914. Durant l’assemblea anual de la Deutscher Werkbund es va debatre, com superar el model de projectar i produir heretat del modernisme. Es varen defensar dos models: la tipificació i la individuació. Però tots dos tenien un tret en comú, eren conscients que només un producte amb qualitat podia competir dins el mercat internacional. Sense disseny no hi ha innovació. A la Universitat formem els dissenyadors des de tres àmbits: el conceptual, l’instrumental i el projectual, perquè passin de la idea a la matèria, del concepte al producte, de la manera més reeixida possible. El dissenyador, combinant els tres àmbits, disposa de tots els coneixements per trobar noves relacions per crear artefactes, productes, serveis, processos, sistemes o formes d’organització nous i innovadors. Els coneixements adquirits a història del disseny per dotar els estudiants d’un extens catàleg de solucions pràctiques, mètodes de treball, processos de producció d’altres temps; la sociologia per detectar les necessitats dels ciutadans; la història de l’art per potenciar la funció estètica del producte; teoria i taller de la forma per dominar la materialització formal dels artefactes; empresa per organitzar les inversions i despeses; materials i tecnologia, projectes integrals i totes les matèries impartides dins les escoles de disseny són la nostra aportació per formar professionals aptes per a detectar i generar innovacions. 1Definició del terme innovació extreta del Manual de Oslo (1997): http://www.oecdbookshop.org/oecd/display.asp?LANG=EN&SF1=DI&ST1=5L9HWF7H9XF0 Referències Benévolo, Leonardo (1987) Historia de la arquitectura moderna, Editorial Gustavo Gili, Barcelona. Campi, Isabel (2008) La idea y la materia. Volumen I, Editorial Gustavo Gili, Barcelona. De Fusco, Renato (2005) Historia del diseño, Editorial Santa & Cole, Barcelona. Ferrater Mora, Josep (2001) Diccionario de filosofía, Editorial Ariel, Barcelona. Sala i Martín, Xavier (2001) Economia liberalista per a no liberalistes, Editorial Pòrtic, Barcelona. von Moos, Stanislaus (1994) Le Corbusier, Editorial Lumen, Barcelona. Recursos electrònics La Vanguardia (dimecres, 6 d’abril del 2005 i dimecres, 13 d’abril del 2005) [Consultat el 20/11/2009]. Antoni Mañach i Moreno (16.04.13)