Destacats
20 Maig 2010
Ètica i disseny: per unes regles de joc

[...] submissió a unes normes, a uns deures, i a uns drets, respecte una comunitat. Tots aquests conceptes, secularitzats després de Lutero, fan que es consideri el treball professional como un deure cap el proïsme i no tan sols com una forma de fer diners. Per aquesta raó crec que el dissenyador ha de dotar-se d’unes regles de joc o un marc normatiu que li permeti desenvolupar la seva feina en pau amb els companys. L’ètica aplicada és la disciplina que investiga sobre les relacions entre tots els protagonistes o implicats d’algun sector, grup social o empresa. A més, les ètiques aplicades tenen per objecte d’estudi els codis deontològics. "Un codi ètic és un document consensuat entre professionals, del mateix gremi i dels relacionats amb ells, que explicita les responsabilitats morals que provenen de l’exercici d’una professió i les expectatives que els usuaris tenen dret a exigir en les seves relacions amb un professional i amb una corporació". Entenc per tant que els codis deontològics tenen més de regles del joc, consensuades, que de lleis divines sobre el bé i el mal. Clients, dissenyadors, consumidors, fabricants, proveïdors, associacions professionals, l’estat, els impressors, estudiants de disseny, distribuïdors, comercials són alguns dels implicats que han de dotar-se d’unes normes formulades a partir d’uns principis mínims que asseguraran el bon desenvolupament del joc: 1.Legalitat: tot codi ètic té per marc la legalitat però sempre pot anar més enllà, garantint drets encara no emparats per la llei. 2.Professionalitat: fa referència tant als subjectes del codi ètic com al tracte a l’usuari. El criteri de professionalitat es regeix universalment pels principis de beneficència i de no maleficència. 3.Confidencialitat: no és exigible a tots els codis ètics. Sempre són confidencials les dades que afecten a tercers o que poden malmetre l’honor i la fama. Se situen fora del principi de confidencialitat les exigències de la llei. 4.Fidelitat a responsabilitats concretes: reafirma la professionalitat en referència al propi lloc en l’empresa. 5.Bona fe: implica la franquesa i l’honestedat. 6.Evitar conflictes d’interessos: nepotismes, tractes de favor, evitar la confrontació entre els interessos de l’empresa i els dels consumidors, del país, etcètera. 7.Respecte: tot el codi està al servei dels consumidors i dels usuaris, tinguts en compte com a actors socials. És convenient, per tant, que els dissenyadors de totes les especialitats (moda, interiors, industrial, gràfic, audiovisuals, multidisciplinar) es dotin del seu codi deontològic específic. Antoni Mañach i Moreno amanach@prof.esdi.es Llicenciat en Filosofia. Professor d’Història i teoria del disseny Escola Superior de Disseny-ESDi Sabadell, 2010