Destacats
12 Març 2007
És necessari més suport als creatius

[...] en definitiva aquells aspectes més significatius relatius al nou model econòmic i social en que s’enquadra l’economia del coneixement, que caracteritza a les societats més avançades i pròsperes. Una economia que està traslladant la generació de les més altes cotes de riquesa dels sectors industrials als sectors de serveis, cosa que implica que, en aquestes societats, la major part de l’ocupació ja no es concentri en les fàbriques de productes, encara que això no hauria de suposar la pèrdua de la capacitat industrial, tot i que aquesta es fragmenta ubicats en el lloc més adequat del món. En un context global, liberalitzat i fortament competitiu la generació i aplicació de l’avenç científic, la innovació en producte i la multilocalització són determinants per al progrés. Per això la generació, emmagatzematge i processament de la informació es converteixen en elements claus i les tecnologies de la informació i la comunicació adopten un paper protagonista en quant a la competitivitat, de manera que algunes vegades eclipsi, o amaguin, el paper determinant del disseny, oblidant que només amb un procés simbiòtic entre art i ciència, disseny i tècnica, la competència i el progrés són possibles. En aquesta línia de conjunció d’art i tecnologia han de recordar els escrits i reflexions del filòsof txec Vilém Flusser (1920-1991) en els que estableix que el món de les arts i el món de la tecnologia, separats des del Renaixement, es retroben en el disseny contemporani mitjançant un procés simbiòtic que sublima la creació i permet assolir les més altes cotes d’innovació, evidenciant que el futur depèn dels dissenyadors. Un disseny sorgit de dissenyadors capaços d’eliminar les barreres i els recels entre l’art i la tecnologia, capaços de col laborar multidisciplinària i generar dissenys cada vegada més ajustats a les exigències socioculturals, de gènere i les derivades de la competència i la globalització. Amb aquesta concepció del disseny o Filosofia del Disseny en la línia proposada per Flusser hauria d’analitzar el document de la Unió en el qual es constata que la bretxa que separa la UE. i els Estats Units ha disminuït novament gràcies a que Alemanya, Suïssa, Suècia i Dinamarca obtenen millor puntuació que aquell i alhora s’indica la baixa puntuació que obté Espanya que queda per sota de la mitjana europea, i que cap de les regions innovadores destacades sigui espanyola, fins i tot la regió de Praga és més innovadora que Madrid o Barcelona. Pot discutir la metodologia utilitzada, la veracitat de les dades i adequació dels indicadors, però més enllà d’això el que no s’ha d’oblidar és que en els països més avançats el progrés es fonamenta en el talent i la innovació, en la terna ciència, tecnologia i disseny, en un context on superada la premocència exclusiva de la tecnologia i els centres tecnològics, s’ha efectuat una decidida aposta pel disseny mitjançant els Centres d’Innovació i disseny que combinen harmònicament els tres factors indicats. Dissenyadors interdisciplinaris, científics reconeguts socialment i dotats dels recursos requerits, i tecnòlegs compromesos amb el potencial de les tecnologies, són els agents claus del progrés, un progrés que va començar fa temps per a alguns i que es resisteix per altres col lectius malgrat el talent i preparació de les persones. Molts són els factors el fracàs escolar, els índexs de penetració de banda ampla, la inversió en R + D públic i privat, la dificultats d’innovació de les PIMES, les polítiques de capital-risc, el baix índex de patents, etc., però entre elles destaca la falta de suport i una aposta decidida als emprenedors en especial aquells que centren la seva activitat en els sectors emergents i en disseny. Una aposta no exclusiva de l’administració, és el que ha de ser de tots i cadascun de nosaltres, ja que del suport als creatius i al seu treball interdisciplinari en els seus projectes com emprenedors depèn el progrés i la competitivitat en un món global Antoni Garrell i Guiu Director General Fundación FUNDIT