Destacats
14 Juny 2007
Els nous professionals davant les exigències del mercat laboral

Ells saben que la seva tasca principal és, a partir d’aquest moment, buscar feina. Han de tenir clar quin tipus de treball i empresa són els més apropiats per a la consecució dels seus objectius i expectatives de desenvolupament professional. També han de ser proactius, explicar i evidenciar el molt que són capaços de fer, encara que no han de ser en excés pretensió, i han de treure conseqüències dels casos en què no han superat el procés de selecció, analitzant les debilitats i buscant formes de superar; sabent que per difícil que sigui el camí al final assoliran el seu objectiu. Uns reptes i problemàtiques diferents a les que s’han enfrontat durant el seu període universitari. A alguns dels nous professionals els assalta el dubte de si les sortides professionals dels dissenyadors estan definides amb nitidesa en una societat canviant com l’actual i, a diferència del que passa amb altres professions, si realment el seu treball és valorat per la societat i per l’empresa. Fins i tot, alguns d’ells, dubten si els estudis rebuts són els més idonis respecte a les exigències del món laboral. Ells fan pròpies els dubtes, emeses per agents socials, sobre l’adequació dels estudis a les exigències d’un mercat que requereix persones altament adaptables, que entenguin que res és permanent, que les circumstàncies obliguen a ajustar-, que es requereix un fort esperit emprenedor , que cal anticipar-se als fets i als mercats, que les lliçons dels fracassos són més útils que les dels èxits ... Un conjunt d’exigències que, al seu torn, estableixen les bases o requisits que han de complir els plans d’estudis i els mètodes docents. És des d’aquests requisits que cal afirmar que la majoria d’escoles universitàries compleixen amb l’exigència que la societat i l’empresa requereixen en el context de la societat de la informació. Això és així, molt especialment, a les escoles de disseny que han assumit aquest compromís, conscients que els dissenyadors són claus per la diferenciació dels productes, la generació d’emocions i estímuls positius cap a les organitzacions, i per facilitar la complicitat entre clients i proveïdors. Conseqüentment els seus programes acadèmics doten als estudiants de les aptituds requerides i la seva metodologia docent es desenvolupa amb processos que els permeten arribar a les actituds que ha de tenir un bon professional. Els dissenyadors que accedeixen al mercat laboral coneixen perfectament que abans els models socials i productius tendien a la concentració i avui a la diversificació, que de la visió local s’ha evolucionat a la global, que l’oferta és infinitament superior a la demanda, que d’ productes estàndards i bàsics s’ha passat als personalitzats i amb alt valor, que del malbaratament cal passar a la sostenibilitat; en definitiva coneixen tots els aspectes bàsics per moure’s en l’entorn altament competitiu del món actual. En moments claus, com ho és la recerca del primer treball, és bo no enviar missatges erronis que generin confusió i que condicionen el seu futur professional: els joves han de saber que tot és canviant, que les seves capacitats d’avui seran obsoletes demà, però que tenen tot el requerit per aportar valor amb el seu treball a curt i mitjà termini i que disposen dels nivells de coneixement suficients per seguir aprenent i poder seguir sent competitius i creatius al llarg de tota la seva vida professional. Per això cal afirmar amb rotunditat que els joves titulats d’avui són el que l’economia del coneixement requereix i, consegüentment, que les empreses tenen a la seva disposició el capital humà necessari per afrontar grans i significatius desafiaments Antoni Garrell i Guiu Director General Fundació per l’ESDi