Destacats
05 Agost 2009
El rol del dissenyador

Mercats que exigeixen productes la decisió dels quals d’adquisició i consum resideix en el seu cost, i alhora productes diferencials i altament innovadors a l’integrar simbióticamente els avanços científics i tecnològics, amb un disseny que considera els requisits funcionals, antropològics, culturals, econòmics, sociològics i ecològics, conjuntament amb les potencialitats dels materials, colors, textures i formes. Innovació en producte desenvolupada en empreses altament productives per a poder competir en un entorn complex, asimètric, canviant i desregularizador. Productivitat que exigeix tenir especial cura amb les relacions interpersonales i l’atenció als clients; és a dir, es requereixen equips humans cohesionats en el quals, buscant l’excel·lència, coexisteixen compromisos, habilitats, coneixements, actituds, i liderajes diversos. Els equips humans són especialment importants en les economies avançades i en les societats prosperes, ja que aquestes han de basar la seva competitivitat en la innovació, en contraposició a la competència per preu pròpia dels països emergents. Conseqüentment són requerides persones altament creatives, dotades dels coneixements abstractes, que possibiliten continuar desenvolupant-se comprenent i incorporant els avanços científics i els canvis socials; amb un ampli domini dels coneixements instrumentals que permetin extreure amb eficiència i eficàcia les potencialitats de les eines tecnològiques; i dotades dels valors actitudinals que faciliten el treball interdisciplinari en equips heterogenis i plurals que afronten, en llibertat i esforç, la millora de l’existent i la creació del nou. És en aquest context, que ha d’enquadrar-se el rol del dissenyador i en el qual es pot i ha de preguntar que habilitats requereix un dissenyador que té la mirada posada en els desafiaments del tercer mil·lenni, i el convenciment que la destinació de la humanitat, com va indicar el filòsof Vilém Flusser en el seu llibre "Filosofia del disseny", depèn bàsicament del disseny. Assumir aquest rol, requereix acceptar que el procés de disseny, dissenyar, implica una enorme responsabilitat, ja que d’una banda el disseny aporta valor diferencial, gràcies a conjugar, de forma harmònica, la seducció que atorga el disseny, amb la integració en els productes dels avanços científics i tecnològics que els doten de valor i diferenciació; i per un altre evita l’exclusió per motius culturals, formacionales o de gènere, ja que el disseny determina, en última instància, qui pot accedir als productes i serveis, el valor afegit o generació de riquesa, qui es pot beneficiar, el grau de respecte mediambiental i consum de recursos, i en definitiva la generació de progrés i desenvolupament socioeconòmic. Els dissenyadors actuals no només requereixen una elevada capacitat creativa, han de poder-la canalitzar cap a la innovació, per això, han de ser capaços d’observar, analitzar i sintetitzar per a aportar solucions als problemes existents o evitar que sorgeixin de nous, conseqüentment són persones que han interioritzat el risc del desconegut, de la ’corba impossible’, del material i les eines que obren noves alternatives; persones coneixedors que la millor solució sorgeix del treball metòdic i continuat, i que tot producte té data de caducitat pel que la millora és sempre possible. Persones que cuiden la seva formació, que comparteixen, analitzen i debaten; que observen i s’informen del que ocorre dia a dia, sabedors de la relació directa entre la realitat i els canvis i prioritats socials. Persones que miren més enllà del seu camp visual i que, treballant en equip, són capaços de redescubrir el present i escriure el futur. Sent tan elevada la responsabilitat d’un dissenyador, un es pregunta que es fonamenten algunes afirmacions, que col·loquen el disseny en una segona línia de prioritat. Sens dubte minusvalorar el rol del dissenyador, i del disseny, únicament es pot fonamentar en la ignorància dels reptes actuals i els desafiaments del futur, en la no valoració del talent, o que solament amb bons dissenyadors el progrés tècnic científic es converteix en progrés social. Actituds o afirmacions que no reconeixen el paper del disseny només es justifiquen en economies no avançades, en les quals el progrés col·lectiu és una tènue llum en l’horitzó llunyà. Però en totes les societats prosperes, les quals tracen el camí per a aconseguir altes cotes de progrés i benestar dels ciutadans, el disseny és en el centre de les decisions i les activitats. Per això les empreses compromeses amb el futur aposten pel disseny, i requereixen de dissenyadors d’assumir el rol dels lideris del canvi, el progrés i la innovació des de la pluralitat i la divergència enriquidora. Antoni Garrell i Guiu Director General de la FUNDIT juliol 2009.