Destacats
03 Desembre 2010
Dissenya el teu propi niu. Fomentar la creativitat aprenent de les construccions arquitectòniques naturals

[...] va coordinar un taller pensat perquè els nens aprenguessin a conèixer el seu entorn natural i desenvolupar el seu pensament creatiu. El projecte ha servit com a cas d’estudi per a l’article mostrat a continuació, publicat en alemany a la revista especialitzada en pedagogia infantil Kita-Aktuell. L’article original es pot trobar en el següent link. Existeixen actualment diversos projectes que tracten de brindar als nens un fàcil accés al coneixement científic. És interessant preguntar-se de quina manera poden desenvolupar i processar aquests coneixements, com i què aprendre de la natura, com connectar allò assimilat i què poden aprendre els adults de tot aquest procés. Una mirada més enllà de les fronteres nacionals també obre noves perspectives per a aquest propòsit. És emocionant observar com amb aquests projectes les ciències naturals s’obren cada vegada més tant a nens com a adults. Un projecte a Juneda (Lleida) basat en biomimètica intenta enfocar el seu objectiu en l’aprenentatge actiu i directe per part dels nens del món natural.

Què és la biomimètica

El món natural que ens envolta és el punt de partida per analitzar i concebre solucions a problemes complexos, i el seu estudi és font d’inspiració que pot donar com a resultat la consecució de productes i sistemes innovadors, a més de l’assimilació de valors fonamentals a l’hora de la projectació en disseny. La biomimètica es fonamenta en l’aplicació de sistemes i mètodes que es troben en la naturalesa a disciplines com l’arquitectura, el disseny o la tecnologia. La idea essencial en què es fonamenta aquest concepte és que des que van aparèixer els primers éssers vius, fa 4.000 milions d’anys, la natura ha anat trobant solucions a les necessitats dels organismes a través de l’evolució, redireccionant i perfeccionant de manera contínua els seus sistemes. Es tracta, doncs, d’estudiar aquests principis fonamentals de la natura i arribar a l’aplicació de principis i processos per satisfer les necessitats humanes. Per tractar de copiar i adaptar aquests principis, un ha d’observar i examinar amb cura. Fins i tot els nens poden fer-ho. De fet, aquesta és la premissa de la qual parteix el projecte que s’explica a continuació.

¡Dissenya el teu niu!

El taller familiar "Dissenya el teu niu" pretén acostar als participants a la naturalesa i treballar a partir d’ella, buscant i analitzant el que ens amaga, i com l’ésser humà ha anat copiant per crear espais habitables. Des de molt antic, el comportament animal ha estat font de curiositat, admiració i inspiració per a l’ésser humà. L’arquitectura animal és un clar exponent. Els éssers vius "inclòs l’ésser humà-realitzen construccions per sobreviure millor, resultat d’un comportament específic per a construir estructures. L’estudi d’aquestes estructures aporta informació sobre la manera de vida d’aquestes espècies, sobre les seves necessitats i sobre l’entorn que els envolta. Amb aquest pretext, el taller intenta assolir els següents objectius:
  • Promoció de la creativitat. Els participants observen, processen, analitzen i sintetitzen diferents tipus d’informació per transformar-la en idees d’espais habitables. La naturalesa actua com a inesgotable font d’inspiració, de la qual l’ésser humà pot beneficiar-se.
  • Foment del treball en equip i multidisciplinari. La metodologia utilitzada implica l’aproximació a diferents camps de coneixement i promou la cooperació intergeneracional i el treball en grup.
  • Percepció de l’entorn. Els participants adquireixen una visió global del seu entorn més immediat, coneixent millor, fomentant el contacte amb la natura i ajudant en la seva conservació.

El projecte

El propòsit del taller era aconseguir crear un prototip a escala d’un espai humà habitable, creat de la mateixa manera que ho fa un animal, és a dir, mitjançant tècniques senzilles i materials disponibles en l’entorn immediat. El taller va tenir lloc a la "Banqueta de Juneda" (Lleida, Espanya), un paratge que discorre al llarg del canal principal de reg dels camps de cultiu de la zona, sota plàtans centenaris. El taller va comptar amb la participació de 40 persones, uns 25 infants (d’edats compreses entre 3 i 12 anys) i 15 adults (entre familiars i voluntaris). El taller va tenir una durada de quatre hores, seqüenciant els continguts de la següent manera: Després de la introducció inicial al taller i la benvinguda prèvia als participants per part de la presidenta del centre d’art de Juneda, es van repartir uns pins artesans fets amb cartolina i el fruit espinós del card (Xanthium spinosum), que va donar peu per introduir un dels exemples paradigmàtics de la biomimesi, que va ser el protagonitzat l’any 1948 per Georges de Mestral, en crear el Velcro a partir de l’observació i l’anàlisi d’aquest fruit. A aquests pins cada un va apuntar el seu nom i es va presentar a la resta. Un cop trencat el gel entre els participants, es van mostrar uns exemples sobre construccions arquitectòniques animals i les seves analogies amb les construccions humanes, fent èmfasi en les funcions d’aquestes edificacions (climatització i confort, protecció, alimentació i comunicació), en les tècniques utilitzades i en la relació de les construccions amb el seu entorn. Es van fer grups de 4 o 5 persones, barrejant totes les edats de manera heterogènia i preveient almenys un adult per grup. Per un període de 45 minuts, els grups van ser lliures per anar a buscar materials (naturals o restes antropogènics) trobats a l’entorn i que puguessin ser útils per la construcció de l’espai habitable a escala. Aquests materials es van anar acumulant i classificant sobre una taula segons el color i la textura. A excepció de l’argila, que va ser comprada prèviament per facilitar el transcurs del taller, la resta de materials utilitzats van ser recollits in situ. Un cop conclosa l’expedició a la recerca de matèries primeres, cada un dels grups va analitzar els materials recopilats i, sobre un paper, van començar a esbossar el que volien fer. Durant aquest període de temps, l’autor i els voluntaris passaven pels grups validant les idees a través de preguntes i suggeriments, permetent la millora del disseny. Després, cada un dels grups va començar a utilitzar els materials per treballar manualment en el seu projecte de prototip d’espai habitable. Transcorregudes dues hores, es van fotografiar els participants amb les seves obres, que van ser transportades posteriorment a la sala d’exposicions del centre d’arts de Juneda, on van quedar exposades durant una setmana.

L’accés a les ciències naturals

Durant les quatre hores que va durar el taller, els nens es van mostrar molt atents tant a les explicacions teòriques com al desenvolupament pràctic de l’activitat. Els conceptes van ser compresos i posteriorment aplicats en la recerca de matèries primeres i durant el procés de construcció dels prototips. Excepte un cas aïllat, coincident amb el grup en què els nens eren més petits (3 anys), van ser els nens els que van liderar els seus respectius projectes. Els adults es van limitar a assessorar i donar suport tècnic en l’elaboració dels projectes. Aquesta inclinació de la balança en el lideratge dels projectes a favor dels infants es va donar, principalment, pel fet que prèviament a la realització física dels prototips, els participants infantils van dedicar un temps a dibuixar i fer esbossos a partir de les seves idees, per la qual cosa els era més fàcil justificar les seves accions davant dels adults, sense que aquests tinguessin tant poder de decisió. Tractant-se d’una experiència nova per a tots dos, el treballar amb materials naturals va ser un redescobriment per als pares i mares, cosa que també va ajudar a que simplement actuessin com a catalitzadors de l’acció, sense contribuir més del necessari en el procés de disseny. En acabar el taller, tant els pares com els nens van admetre que s’havien divertit i que havien après alguns conceptes bàsics sobre el seu entorn. Els pares es van sorprendre que durant l’activitat ells havien participat en la realització dels projectes, però que en tot moment van ser els nens els que van prendre les decisions de disseny.

Conclusions

A través del taller, per unes hores els participants van poder mantenir-se en contacte amb el seu entorn més immediat, coneixent en totes les seves escales, tant a nivell paisatgístic com a nivell de materials i processos. L’aula passa a ser el camp, i allí s’educa la seva formació creativa, gràcies a una percepció global dels components naturals a tota la seva extensió multisensorial, potenciant les seves capacitats cognitives i la seva curiositat sobre el medi en què viuen. Mitjançant el coneixement de les arquitectures animals o naturals, els participants poden associar analogies entre aquestes i el procés arquitectònic humà o artificial, analitzant i sintetitzant les seves formes i les seves funcions que, en molts casos, són similars pel sol fet que, com afirma Carmel di Bartolo -un dels referents en Biònica- "l’observació, l’estudi de la natura en les seves formes i estructures dels seus components, per tal de treure més informacions utilitzables per l’ésser humà en la construcció del seu medi ambient, és una activitat tan antiga com l’home ". Entenent aquestes analogies, els participants es fan una idea del que significa i per a què serveix la nova disciplina de l’biomimètica o Biònica, a cavall entre la ciència i altres disciplines creatives com l’arquitectura, l’enginyeria o el disseny. És important, així mateix, destacar els beneficis pedagògics de la cooperació física i cognitiva produïda per la interrelació multidireccional (a nivell d’edats, d’estudis i de procedències) que es dóna a aquest tipus d’experiències educatives. Tot això proporciona i facilita la implantació d’actituds socialment respectuoses, de comprensió i respecte per les persones del nostre entorn al costat del respecte i la conservació de la natura, aspectes enormement humanitzants. Aquest projecte mostra que temes complexos com els tractats poden ser apresos per infants. A causa de les seves pròpies accions i l’experimentació independent amb els recursos trobats, va sorgir un contacte intens amb el seu entorn i amb les possibilitats que aquest ofereix. Els nens han triat la seva pròpia acció, sense ser dirigits pels adults i, per tant, han desenvolupat la seva pròpia visió i han reflexionat de manera no provocada. Els nens necessiten d’aquesta llibertat d’acció i pensament per poder desenvolupar la seva creativitat. Ens necessiten com a assistents i auxiliars, però hem de ser flexibles amb les seves pròpies idees i solucions. Només llavors podrem fer que els nens desenvolupin idees i trobin solucions a problemes que nosaltres encara no hem resolt.

Jon Marín

Integrant del departament de Producte i Interiorisme d’ESDi