Destacats
2 d’octubre de 2013
Disseny obert, sí! Però, per a què?

No és d’estranyar que, entre la sobreexplotació d’imatges a la que ens veiem sotmesos, els memes s’hagin convertit en l’artefacte cultural perfecte: senzill, simple i d’efecte instantani. El disseny viu, per descomptat, sota el dictat del fast food cultural, que exigeix missatges simples i plans, i no precisament per una ecologia formal que ens porti a un imaginari visual col·lectiu més sostenible en tots els sentits, sinó més aviat per assegurar una comunicació reeixida, segons els criteris de mercat, sense atendre en absolut aspectes d’ordre simbòlic, filosòfic o poètic. Com a memes, es repeteixen també certs mantres, remors de modes passatgeres dels que, si no en fem una lectura crítica i atenta (la contrària que requereixen), podem passar per alt les potencialitats reals a escala social. La cultura lliure en la seva aplicació en el camp del disseny sembla ser moltes vegades precisament això: un eslògan més, buit de tota articulació social i política.

 

Podeu llegir l’article sencer aquí:





Oriol Ocaña professor de l’ESDi