Destacats
10 Desembre 2007
Disseny i gestió del coneixement.

Assolir altes quotes de productivitat i innovació és intrínsec a moltes organitzacions, si bé els millors resultats s’assoleixen quan s’és capaç de gestionar correctament els recursos, les informacions i el talent propi i extern. Processar la informació i gestionar el coneixement es converteix en l’aspecte essencial per aconseguir la productivitat i la innovació en producte gràcies a la tasca dels dissenyadors, en procés mitjançant el concurs de tecnòlegs, i en organització mitjançant l’aportació dels diversos coneixements sociològics i econòmics, ja que la gestió del coneixement té un doble objectiu, d’una banda dirigir i focalitzar el progrés de generació de nous coneixements en aquelles àrees estratègiques per al’empresa i optimitzar la seva conversió en innovacions; i per altra aquesta focalitzat a conèixer, analitzar, comprendre i extreure les potencialitats dels col lectius i ecosistemes on es desenvolupa l’activitat productiva, amb la finalitat d’actuar òptimament en ell. Un entorn físic, o virtual, que va més enllà de on les capacitats deductives o percepcions directes dels humanes arriben com a conseqüència de l’increment de la complexitat i de la globalització, exigint l’ús de les tecnologies telemàtiques i computacionals. El coneixement es converteix, en els entorns complexos i no predeterminats, en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes; és una cosa que sorgint de la interacció de científics, tecnòlegs i dissenyadors, resideix fonamentalment en les persones que configuren les organitzacions , explicita o implícitament, però també en les eines que elles utilitzen individual o col lectivament. Un coneixement que caracteritza a les organitzacions productives, al igual que caracteritza els col lectius sobre els quals les organitzacions intervenen oa les organitzacions amb les que es competeix. Gestionar el coneixement intern requereix generar entorns, condicions i processos per a que els fluxos de generació i transmissió de coneixement circulin eficaçment i es dipositi en eines comunes que permetin usar col lectivament de forma natural, en els moments requerits amb independència de la ubicació o l’instant , amb la finalitat d’aportar el del coneixement, extraient de les informacions existents o del talent creatiu de les persones, i potenciar les condicions d’entorn i de funcionament de les organitzacions per a que facilitin la seva transmissió i ús. La necessitat de gestionar el coneixement individual, dels equips propis, de l’entorn i el de tercers és una exigència incremental com a conseqüència d’un conjunt de fets de forma simultània: l’obertura dels mercats, l’exigència de productes més complexos i respectuosos amb el medi ambient, els processos de localització-deslocalització dels processos productius, els avenços científics, i els nous i potents sistemes de telecomunicació i la computació, són aspectes que seguint models no predefinits han demostrat la seva alta capacitat transformadora no només en els aspectes econòmics, sinó també en els aspectes ambientals, socials i antropològics, i que exigeixen que siguin gestionats d’una forma sistemàtica com un recurs essencial, amb independència de la composició dels equips o la ubicació dels mateixos. S’ha de comprendre que si bé el coneixement creix i es desenvolupa en les persones i els equips, és requerit que el coneixement aquest disponible a tota l’organització, per convertir-lo en avantatge compétitivité de les organitzacions i assolir majors cotes d’innovació i productivitat, un fet que exigeix eines i tecnologia, però això no és suficient. Per això cal disposar de nous models organitzacionals i de formes de conduir les activitats, nuen voluntats i desenvolupar capacitats. Són requerits models de lideratge, fonamentats en potenciar la capacitat creativa i el talent de les persones d’acord amb els desafiaments que exigeix l’economia global i la societat globalitzada, el que implica disposar de persones amb capacitat d’interacció més enllà de l’entorn sociocultural on van néixer , van formar, i van iniciar les seves carreres professionals. En aquest context, el paper del líder, especialment el líder de projectes, es converteix en l’element fonamental per posar en valor el coneixement, aportant marge a l’empresa i generant PIB, al saber conjugar i projectar a l’organització la importància dels coneixements interrelacionats, del talent, de la visió compartida i dels equips heterogenis, aplicats a l’assoliment d’objectius específics que representen oportunitats de desenvolupament individual i col lectiu. Tot un conjunt d’aspectes que han d’enquadrar en el procés de canvi permanent, de competència asimètrica i d’incertesa quant al futur, sabent que només la determinació, la creativitat, i el coneixement permeten abordar el desconegut. Les organitzacions i els creatius han d’entendre que la finalitat última del seu treball és adaptar anticipadament als canvis i obtenir avantatges de les potencialitats dels mercats globals, el poder del disseny, els avanços tècnico-científics, i les potencialitats de les telecomunicacions i la computació. Uns aspectes que exigeixen disposar del coneixement requerit, i la millora continuada per evitar l’obsolescència accelerada de les persones motivada pel procés d’interacció global i el trencament de les barreres proteccionistes que aïllaven o protegien les economies de diversos països, fet que obliga a traçar polítiques que permetin assolir compromisos emocionals amb l’organització i el propi equip, possibilitant relacions estables a llarg termini amb aquells professionals amb talent, que faciliten el seu creixement i reconeixement simbiòticament amb els èxits de l’organització. Gestionar el conjunt de sabers és imprescindible per avançar en el món global, i en aquest avanç, que obliga a gestionar el coneixement, s’ha d’assumir que l’element central és el producte. Element que integra el saber de la companyia i vehicula la relació entre aquesta i el mercat. Un producte que concebut pels dissenyadors que ha d’integrar els avenços científics i tècnics, conseqüentment exigeix una gestió estricta del coneixement disponible, i en aquesta gestió dels dissenyadors tenen un paper clau que vas més enllà del propi procés creatiu. Antoni Garrell Guiu