Destacats
04 Juny 2008
Cultura Moderna

Segons aquest autor, la modernitat pot associar-se a un període de la història i a una localització geogràfica concreta, que s’ha extrapolat en el temps i en l’espai. A partir de la Segona Guerra Mundial, la modernitat es troba superada i dóna pas a una nova etapa que els postestructuralisme francesos, representats per Lyotard, Derrida o Faucault, denominen postmodernitat. Aquesta etapa defensa el fracàs del discurs modern. D’aquesta manera, Lyotard afirma que el postmodernisme suposa desempallegar del projecte modern que ha quedat inconclús. Per tant, la postmodernitat té a veure amb una sèrie de transformacions en la cultura, que incideixen en l’organització social i política. D’aquesta manera, la postmodernitat es presenta com una nova etapa, a conseqüència del desenvolupament de la pròpia modernitat, però que posseeix uns trets propis i ben definits que la converteixen en un moviment autònom, que en els inicis del segle XXI es troba en el seu moment més àlgid. Si el pensament modern és el que defineix les societats que emergeixen de les revolucions atlàntiques, la postmodernitat s’instaura com el sistema filosòfic ideològic propi del que s’ha començat a anomenar III Revolució Industrial. Diu Giddens que les formes de vida introduïdes per la modernitat arrasar totes les modalitats tradicionals de l’ordre social. Tant en extensió com en intensitat, les transformacions que ha comportat la modernitat són més profundes que la majoria dels canvis característics de períodes anteriors. Per aquest autor, això ha permès "establir formes d’interconnexió social que comprenen el globus terraqüi; intensivament, han alterat algunes de les més íntimes i privades característiques de la nostra quotidianitat" El cert és que una de les qüestions que defineix "el modern" en post de "el tradicional" és el ritme de canvi que l’era moderna posa en moviment. Aquesta celeritat s’ha concentrat en el desenvolupament de les tecnologies i s’ha extrapolat al conjunt de l’ordre social. D’altra banda, podem dir que, gràcies al progrés tecnològic, una de les característiques de la modernitat ha estat la supressió de les barreres comunicatives entre les diferents regions del món. Per a Giddens, això ha fet possible que les agitacions de transformació social esclaten en la totalitat del planeta. Per tant, hem de considerar que la modernitat és un fenomen que afecta el conjunt de la humanitat i que s’expandeix al mateix temps que ho fa el capitalisme. Aquest autor també destaca una altra de les característiques fonamentals de la modernitat, que és l’aparició d’institucions socials, com el sistema polític de l’Estat-nació. I també el que ell considera una "dependència generalitzada de la producció a partir de fonts inanimades d’energia i la completa mercantilització dels productes i del treball assalariat". Atribueix, doncs, el desenvolupament dels estat-nació a l’evolució mateixa del capitalisme. En aquest sentit, la modernitat pot ser interpretada tenint en compte que la principal conseqüència d’ella és el capitalisme que fa que la mà d’obra i els productes es transformin en mercaderies i siguin sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda. Per aquesta raó, Free entén que el món modern es presenta com "una paradoxa en la qual el progrés material només s’obté a costa de l’expansió de la burocràcia que aixafa la creativitat i l’autonomia individual. En aquest context és on podem emmarcar l’aparició de la postmodernitat com una nova manera d’entendre la cultura, la política i el binomi temps / espai. Encarna Ruiz Molina Directora Coordinació Acadèmica de l’ESDi on també imparteix l’assignatura "Teoría de la Comunicación"