Destacats
12 Abril 2011
Crisi i procés creatiu

Les exigències sorgides de les crisis econòmiques són múltiples i creixents, manifestant-se amb força quan es constata la disponibilitat de menys recursos com a conseqüència de la pèrdua del ritme de creixement econòmic, les restriccions creditícies que condicionen les activitats, i els elevats costos de les matèries primeres i de l’energia. Retallar les despeses o recursos consumits en tota activitat és imprescindible, tant per a preservar el present com per garantir el futur. La disminució de recursos comporta la necessitat de fer més amb menys, la qual cosa vol dir cercar l’eficiència, deixar de fer les coses que no són requerides, emprar al màxim les infraestructures disponibles, redissenyar els productes i serveis sorgits de la nostra activitat, canviar els processos i mètodes que regeixen les activitats. Són moments que exigeixen assolir acceleradament l’eficiència, superar-se a si mateix, no ignorar els senyals dels reptes embrionaris, ja que cal anticipar-se als mateixos. Les exigències sobre els canvis són tan notòries que la necessitat de reinventar la quotidianitat es converteix en una responsabilitat ineludible. La societat necessita nous productes d’acord amb la disminució dels recursos disponibles, les empreses necessiten competir diferenciant-se de la competència, i alhora ser més competitius. En aquest context, la responsabilitat del disseny creix de forma directament proporcional a les dificultats, i és en el disseny on resideix en gran mesura la capacitat transformadora de la creació humana. És precisament la capacitat creativa -arrelada en la capacitat humana d’observar, analitzar i prendre decisions-, la que permet aportar noves solucions als problemes existents o, encara millor, evitar que sorgeixin els problemes, anticipant-s’hi. Sens dubte, el procés creatiu entès com la capacitat de modificar la realitat aportant les solucions òptimes als problemes concrets, és una capacitat humana que es desenvolupa en un entorn de màxima complexitat, ja que exigeix ​​tractar paral·lelament aspectes ambientals, econòmics, socials, productius, antropològics, de sostenibilitat, etc., una activitat complexa que exigeix ​​que el procés creatiu sigui tractat com el resultat de l’aplicació sistemàtica d’una metodologia i d’una planificació que, sense coartar la llibertat de creació, permeti el sorgiment de coses inexistents que, ajustant-se als requisits funcionals, incorporen simbiòticament els aspectes formals, estructurals i estètics, amb els valors associats als entorns socioculturals dels usuaris. Aconseguir crear productes ex novo requereix, d’una banda, que els dissenyadors hagin adquirit les capacitats que els permetin superar les barreres externes, ja siguin les pròpies de l’entorn cultural, ambiental, productiu i econòmic, i internes o psíquiques, aquelles que sorgeixen de la inseguretat per la manca de coneixements i habilitats, o dels hàbits adquirits. D’altra banda, els dissenyadors han de conèixer les tècniques i coneixements associats al procés creatiu, que s’ha d’iniciar amb l’estudi dels fenòmens o problemes mitjançant l’observació plena, usant la totalitat dels sentits. Fruit d’aquesta observació sistemàtica, mitjançant el procés deductiu, es podran identificar els principis i lleis que regeixen el fenomen o problema estudiat a partir de les quals es podrà proposar la solució òptima. Superar les barreres, internes i externes, i dominar la metodologia permet als dissenyadors, treballant en equips heterogenis i multidisciplinaris, superar els problemes associats a les tècniques comunicatives, compositives, cromàtiques, d’anàlisi, d’avaluació, de reciclatge i de dotació d’una nova vida al producte creat. Un procés mental complex que requereix gran capacitat d’abstracció i d’inhibició als estímuls sensorials generadors de filtres distorsionadors. Però per complex que sigui el treball creatiu, sol manifestar-se amb més intensitat quan sorgeix la necessitat de superar dificultats de tota mena, ja sigui les que provenen de l’entorn canviant, dels mercats altament competitius, globals i sense regularitzar, o per l’escassetat incremental de recursos. Sent notòria i evident la capacitat transformadora del procés creatiu, és el moment d’esprémer la nostra capacitat d’invenció i innovació, ja que com diria Einstein, el moment exigeix ​​fer les coses de diferent manera, ja que si les volem fer igual no sortirem del túnel . Antoni Garrell Guiu 10 d’abril de 2011.