Destacats
20 de juliol de 2016
Complexitat i perspectiva històrica

El mètode científic tradicional basat en l’anàlisi estructural i en una consideració seqüencial de causa-efecte resulta avui dia un sistema poc efectiu per a la comprensió d’uns fenòmens que tendeixen clarament a una fusió entre el social o sociològic i les aplicacions d’alta tecnologia en la vida quotidiana. La interacció complexa entre aquests dos àmbits les evolucions fins a èpoques recents havien estat tractades més o menys en paral·lel tendeix avui a projectar-se a través d’uns codis subtils i tàcitament consensuats, que si bé no sempre són fàcils d’interpretar si ho són de ser entesos, el que no vol dir compresos. És per això que, des de la perspectiva dels processos cognitius es fa palesa la necessitat de considerar diversos aspectes fins ara no contemplats. És aquí on emergeix el que des de fa unes dècades ve denominant ciència de la complexitat, un espai compartit bàsicament per consideracions sociològiques, qüestions de psicologia cognitiva, també d’intel·ligència artificial -designació no del tot afortunadament i per descomptat les seves projeccions en l’àmbit de la comunicació i de les estructures de llenguatge.

 

 

Article escrit pel Dr. Enric Puig, Membre del Departament de Teoria i Desenvolupament del Disseny de l’ESDi.