Destacats
27 Abril 2010
Catàstrofes, Clima i models de desenvolupament

Les cendres de la glacera Islandesa Eyjafjälla han paralitzant el trànsit aeri europeu els darrers dies, originant pèrdues milionàries i bloquejant a milions de ciutadans de tot el planeta. Les informacions procedents de la NASA afirmen que podria entrar en erupció el volcà veí Katla, conseqüentment els núvols de cendres podrien reaparèixer dificultant novament els desplaçaments aeris. Erupció volcànica que, segons el climatòleg Herbert Formayer de l’Institut de Meteorologia de la Universitat de Recursos Naturals i Ciències Aplicades de Viena, pot originar canvis sobre el clima si les cendres arriben a l’estratosfera i redueixen la radiació solar, que va estar precedida pel devastador sisme xilè i altres catàstrofes generades per tsunamis, inundacions, sequeres, gelades, tempestes, tornados, i huracans, que dia rere dia evidencien la fragilitat del desenvolupament humà quan el planeta mostra la seva força. Catàstrofes que tenen greus conseqüències sobre les persones amb desenes de milers de morts, i també sobre les infraestructures. Només al 2009 els danys van assolir els 50 milions de dòlars, segons va explicar recentment el consorci reassegurador alemany Münchener Rück. És evident que no podem ni tenim que considerar les causes de les catàstrofes per un igual, hem de distingir les pròpies de la composició i estructura terràqüia, d’aquelles altres associades als canvis del clima que origina el model de creixement i de desenvolupament humà, però tampoc no podem ignorar que els danys s’han anat incrementat en els últims 50 anys com a conseqüència del canvi climàtic, i que, en opinió dels experts, seguiran creixent si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni, i s’assumeix amb urgència la necessitat de limitar l’escalfament del planeta per sota dels 2ºC. L’anàlisi d’aquests fets, ens hauria de conduir a assumir que el fre més gran i l’amenaça al benestar i al desenvolupament humà és la malversació dels recursos naturals que condueixen a la destrucció del planeta. Per això necessitem, fins i tot en èpoques complexes i de falta de recursos com són les actuals, posar en marxa estratègies i actuacions per progressar cap a un model econòmic que harmonitzi simbiòticament desenvolupament i medi ambient. Un model que s’anticipi a un futur de canvis incerts, i que obligui a gravar les actuacions que deteriorin l’equilibri climàtic, instaurant taxes que penalitzin, entre d’altres, les emissions de CO2, la mobilitat innecessària de béns i persones, o els diferencials de legislació ambiental, amb la finalitat d’aportar recursos per reparar la destrucció associada a la sobreexplotació, i eliminar la pobresa. Una tasca que no pot oblidar que dels gairebé 7.000 milions d’habitants del planeta, sols uns 1.000 milions s’aixequen al matí i arriben al vespre havent menjat 3 àpats. Aquesta és la realitat, ni ètica ni acceptable, que comporta que aquests 1.000 milions tinguin més obligacions en fer un món més just i sostenible. La celebració del dia de la Terra és un bon moment per prendre consciència de que el Clima i el nostre planeta són el recurs més valuós que tenim. Sense ell la vida no és possible i el desenvolupament humà esdevé impossible. Protegir el futur està a les mans de qui dirigeix els recursos públics, però en les nostres mans està exigir que els factors econòmics no condicionin les decisions polítiques mediambientals, i a la vegada avançar en un model econòmic més ecològic, menys contaminant, més respectuós amb el medi ambient, més eficient en quant a recursos emprats i més compromès amb el futur. Sens dubte és aquesta la nostra obligació, una obligació que hem d’assumir amb compromís i solidaritat, fomentant a la vegada les actituds que faciliten conservar i protegir les capacitats regeneratives del nostre planeta, ja que si ho fem podrem mirar amb optimisme i confiança el futur. Antoni Garrell. Aquets article es publicà a e-noticies.cat, el dia 24 d’abril de 2010