Destacats
05 Desembre 2009
Canvi Climàtic i futur

Són necessàries polítiques urgents però cal el compromís de la ciutadania per la utilització dels recursos amb criteris de sostenibilitat mediambiental, el que obliga a redefinir i reinventar la quotidianitat, i és aquí on el rol dels dissenyadors esdevé cabdal. Fa uns dies vaig assistir a una jornada sobre el canvi climàtic organitzat pel Club de Roma. La jornada va posar en evidència la urgència de les mesures encaminades a frenar les actuacions que estan provocant unes variacions climàtiques difícilment qüestionables. Desprès del dinar, la conversa ens va portar a recordar al Secretari General de la ONU, Ban Ki-Moon, qui el passat setembre explicà en Ginebra que l’absència d’una decidida reacció enfront del canvi climàtic ens portava cap a l’abisme, tot explicant que el gel de l’Àrtic pot desaparèixer al 2030; unes previsions que es sustenten en els canvis ràpids i intensos que estan succeint en l’Àrtic, els quals sobrepassen les previsions dels models predictius, ja que el nivell de desglaç ha assolit els nivells que es preveien pel 2030 segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de la ONU. L’assistència a la jornada del Club de Roma, celebrada a les portes de la nova cimera de Copenhaguen, va renovar la meva atenció sobre les notícies del clima i l’augment de les catàstrofes naturals directament relacionades amb fenòmens meteorològics els quals, en opinió de molts experts, tenen una relació directa amb l’escalfament del planeta. Uns canvis perceptibles sobre el paisatge en certes àrees del planeta on es verifica al visitar-les novament desprès d’uns anys. Èpoques extremadament seques, inundacions devastadores i la contínua disminució del gel dels pols que comportarà creixements del nivell del oceans, dibuixen un escenari amb un fort impacte sobre les persones, la seva salut i l’economia. Uns fets que succeeixen mentre una gran part dels ciutadans mira cap a un altre costat ignorant l’afirmació de Ban Ki-Moon: "tenim un peu prement l’accelerador i anem cap a l’abisme". Uns impactes extremadament grans ja que, segons estimació del Banc mundial el països desenvolupats requeriran gairebé 100.000 milions de dòlars per any, en els pròxims 40 anys, per poder afrontar les problemàtiques si la temperatura augmenta dos graus. Des de l’any 2007, arrel de la publicació del quart informe del grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic en el qual participaren científics de 100 països, són menys els que neguen la interrelació home - canvi climàtic. Tot reconeixent que la temperatura augmenta, i que és necessari una resposta conjunta fonamentada en una decidida cooperació financera i tecnològica a nivell global per implantar una economia no carbonodepenent. Tot reduint dràsticament les emissions i a la vegada frenant la desforestació. Unes evidencies que han portat a la Xina a flexibilitzar la seva postura, i als Estat Units a reconèixer-les i arribar a Copenhaguen amb la promesa de reduir en un 17% les emissions de CO2 al 2020. Passat demà dia 7 s’inicia una nova cimera sobre el clima, enfront del pessimisme que sembla omplir a molta gent, el que va quedar-me clar en la jornada del Club de Roma és que encara estem a temps de canviar el rumb dels fets, ja que tenim solucions i sols ens cal voluntat política d’aplicar-les. La clau es evitar un escalfament per sobre de dos graus, i es pot fer, la catàstrofe seria superar aquest llindar. Una voluntat política que cal confiar que sorgeixi de Copenhaguen, tot i que la greu crisis econòmica mundial canvia les prioritats, ja que és una condició necessària però no suficient que requereix a la vegada el compromís de tota la ciutadania per obrir un període d’utilització de recursos amb criteris de sostenibilidad mediambiental, que obliga a redefinir i reinventar la quotidianitat. És en aquest necessari canvi de la quotidianitat, on és requerit fer i actuar, no és suficient un cavi d’actituds de la ciutadania, cal també disposar de les eines o productes requerits, cal conjugar actituds i nous productes. Uns productes fabricats mitjançant processos productius sostenibles, amb un òptim i eficient consum de recursos, que considerin els aspectes mediambientals, i el seu ús eficient al llarg del seu cicle de vida. Per aquest motiu la innovació en productes esdevé un dels elements cabdals en la lluita per la sostenibilitat i el futur. Una innovació que requereix del treball sinèrgic de dissenyadors, tecnòlegs i científics, que posin el seu talent i capacitat creativa en dissenyar i fabricar productes que minimitzin el sobreescalfament planetari, redueixin els impactes mediambientals dels productes al llarg de la seva vida útil, i esdevinguin nova matèria primera un cop finalitza el seu cicle d’ús. Polítics amb voluntat i valentia per reorientar els marc legislatius i amb capacitat d’assumir el risc associat, ciutadans compromesos amb el futur, i dissenyadors, tecnòlegs i científics que treballin sincrònicament, són els tres components requerits per guanyar la batalla al canvi climàtic i la guerra per deixar un planeta habitable a les futures generacions. Cal esperar que Copenhaguen sigui el primer en l’assumpció d’aquest rols, el dia en que es posaran les bases sòlides per acabar amb la petrodependència i la malversació de recursos. El dia en que en el dilema canvi climàtic o futur guanyi el futur. Antoni Garrell i Guiu 5 de desembre de 2009