Destacats
08 Maig 2009
Biomimètica: imitant el cirerer

[...] va veure que aquest s’enganxava degut a l’estructura en forma de ganxet de les espines que el recobreixen. Imitant aquestes estructures, va inventar el Velcro, un sistema d’obertura i tancament per tots conegut i utilitzat. La experiència del Georges de Mestral (i del seu gos) és un dels exemples primerencs del que actualment es coneix com a biomimètica, és a dir, l’aplicació dels mètodes i sistemes naturals al món de la tecnologia, l’arquitectura i el disseny. Per què no aprofitar l’experiència acumulada pels éssers vius durant 4.000 milions d’anys per a trobar solucions als problemes que els éssers humans estem intentant resoldre avui en dia? D’aquesta manera, són moltes les empreses i universitats les que comencen a incorporar els principis de la biomimètica com a eina fonamental en les seves investigacions i projectes. Per exemple, en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), la biomimètica ja forma part del pla d’estudis. Aquesta recerca dóna uns fruits espectaculars en quant a millora de les prestacions econòmiques i ambientals dels productes: els dissenyadors de Mercedes Benz han copiat els contorns hidrodinàmics del peix cofre (Ostracion cubicus) per aconseguir fer un cotxe molt més aerodinàmic, capaç de consumir un 20% menys que els models similars. Paradigmàtic també és l’Eastgate Building, un edifici ubicat a Harare (Zimbabwe) que, basant-se en la configuració dels termiters i en la seva autoregulació tèrmica, estalvia un 90% de l’energia necessària per a la climatització. Segons la Janine Benyus, autora del llibre "Biomimicry: innovation inspired by nature", la natura ha de ser vista com a model, mesura i mentora de les activitats humanes: model, perquè es poden imitar formes, processos i sistemes que porten funcionant milions d’anys; mesura, perquè hem d’avaluar constantment els nostres dissenys i comparar-los amb la natura per veure si les solucions proposades són igual d’eficients, simples i sostenibles que les que trobem en ella; i mentora, perquè "hem d’acceptar que som part de la natura, deixar d’actuar com si fóssim aliena a ella". Canviant la nostra percepció sobre la natura, aspirem a millorar el món a través de dissenys que prenguin avantatge de l’experiència natural acumulada. Aquests dissenys es poden donar en tot un seguit de nivells. Els casos més obvis són aquells que prenen la forma i/o funció d’estructures animals o vegetals, com els casos anteriorment descrits. Però un nivell molt interessant de biomimètica és aquell que pren com a referència els cicles naturals tancats. Com diuen els autors de "De la cuna a la cuna" (Cradle to Cradle), W. McDonough y M. Braungart, a la natura no existeix el residu (waste=food) i ho expressen amb un magnífic exemple: les fulles caigudes d’un cirerer retornaran al terra, convertint-se, de nou, en aliment d’aquest cirerer. És aquesta la filosofia en què es fonamenta l’ecologia industrial -que es basa en la valorització de subproductes industrials com a matèria primera per a la producció d’altres productes per part d’altres indústries- o projectes tan particulars com els de la fundació Zeri, presidida pel Gunter Pauli, que intenten tancar cicles productius a escala local. El cas dels cafetars colombians és modèlic: la matèria orgànica que no són grans de cafè (96% del total de la planta del cafè) s’utilitza per cultivar shiitake, un altre producte comercialitzable. Les restes d’aquests fongs serveixen d’aliment a cucs, porcs i ramat. Els cucs són l’aliment de les gallines, que posen ous. Els fems del ramat i dels porcs produeix energia en forma de biogàs i compost, útil per adobar els cafetars. Així, com a la natura, els cicles es tanquen i el disseny d’un sistema optimitzat permet millorar, a més de les condicions ambientals, les condicions socials i econòmiques del territori. Des del departament de Producte i Interiorisme de l’ESDi intentem inculcar aquestes premisses de biomimètica entre els estudiants de Disseny i en les nostres investigacions, perquè creiem que el respecte per l’entorn "tant ambiental com social- ha de passar pel reconeixement del mateix. Un cop emmarcat en un context, i absorbint la saviesa d’aquest, els dissenyadors podem projectar per resoldre problemes d’una manera més eficaç i sostenible. Així que, cada cop que aneu al camp -amb gos o sense- fixeu-vos en el vostre entorn, en el cirerer i la resta d’éssers vius, inspireu-vos en la natura i segur que, a més d’uns quants aquenis de card enganxats als baixos dels pantalons, us emporteu cap a casa tot un seguit d’idees per aplicar en nous dissenys. Joan Marín Departament Desenvolupament i Producte Escola Superior de Disseny ESDi