Destacats
25 de maig de 2017
Art i moda, noves formes de mecenatge?

 

El filòsof i sociòleg alemany Georg Simmel, ja al començament del passat segle, ens deia que la moda subministra la clau per examinar una època. Les seves variacions funcionen com una brúixola per anticipar tendències socials, econòmiques o, fins i tot, polítiques.


Una de les característiques de la moda que més sorprenen als seus observadors i investigadors és la dinàmica de canvi i mutació que impedeix, fins i tot des de la perspectiva històrica, la coherència de criteri a l’hora d’analitzar els seus productes. A això es referia el sociòleg nord-americà Thorstein Veblen (finals SXIX) quan es lamentava que aquella "lluita incessant per aconseguir la bellesa en el vestir" no desemboqués en "una aproximació gradual a la perfecció artística". Es lamentava i en definitiva sorprenia que la moda emmalalteixi d’uns paradigmes acordats per aconseguir consensos estètics més o menys universals i perllongats en el temps tal com passa en el món de l’art.


Segons l’opinió de molts dels interessats en desvetllar el vincle entre art i moda, una de les majors coincidències trobades és la pretensió en els dos casos de concretar una obra "bella" encara que amb la diferència apuntada més amunt de l’acceleració de la moda que li impedeix adoptar el sentit de "escola" o "moviment" tal com s’entén des de la perspectiva artística.

 

 

Article escrit per Dolors Giró, responsable de la Unitat de Moda i Tendències de l’ESDi